NECESSITATS TRANSFRONTERERES

Allunyo volgudament el focus de l’actualitat política al Principat al mateix temps que celebro que comenci a caminar la legislatura actual al Parlament de Catalunya; una legislatura tan plena de reptes com d’urgències. Convençut com estic que la unitat estratègica i en relació amb els objectius prioritaris de recuperació dels drets i les llibertats individuals i col·lectives resulten clau en aquests moments, fixo la mirada en l’activitat de la Galeria Marianne d’Argelers de la Marenda, al Rosselló, per explicar-vos que acull fins al 15 de juliol una exposició molt completa que evoca l’ajut humanitari iniciat durant la Guerra Civil Espanyola i que va arribar a la Catalunya Nord i a França en el transcurs de la retirada del 1939.

Entre els documents que hi podeu consultar, destaca el combat desarmat liderat per Mary Elmes, que va tenir el suport dels quàquers anglosaxons, i per Elisabeth Eidenbenz, així com divuit dibuixos dels artistes Ubaldo Izquierdo Carvajal i Josep Narro, internats al camp d’Argelers. L’exposició, titulada ¡Ayuda! Socors suís i quàquers al camp d’Argelers (1939-1941), la integren textos, fotografies i documents d’arxiu provinents de nombrosos fons públics i privats, fins i tot de l’arxiu suís d’història contemporània, així com dels arxius de la Creu Roja de Suïssa, l’Ajuntament d’Elna i el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera.

Personalment, segueixo amb molt interès l’activitat cultural de la Catalunya Nord i mantinc amb aquest territori germà una relació d’anys i panys de col·laboració estable en matèria de promoció cultural. En aquest sentit, crec que ens cal conscienciar –sobretot– els agents prescriptors del Principat de la necessitat de creuar la “no frontera” i de concebre els seus homòlegs de la Catalunya Nord com a facilitadors d’una tasca de difusió cultural en relació amb la llengua i la cultura catalana, més necessària que mai i que és comuna.

Per fer-ho evident, vull destacar la feina ingent i d’una gran qualitat que duu a terme des de fa temps el Museu de la Música de Ceret, on, a partir del 24 de maig, es podrà veure una exposició magnífica sobre cornamuses dels Pirineus a la Mediterrània. De fet, l’exposició significa la reobertura del museu que, com sabeu, ha estat tancat com la resta d’activitat cultural a França fins a aquesta mateixa setmana. Per incentivar l’assistència de públic, aquest espai cultural de referència ofereix als visitants l’entrada gratuïta, respectant la capacitat màxima de quinze persones, per descobrir no només la mostra sobre cornamusaires, sinó també una segona dedicada al compositor Déodat de Séverac.

Amb el subtítol Inspiracions catalanes, aquesta exposició posa en valor el perfil del compositor del Llenguadoc, considerat un referent en la creació musical a la Catalunya Nord de principis del segle XX. Experts en la matèria en destaquen l’exquisidesa compositiva (i la dificultat en l’execució, especialment en la seva producció pianística, d’aire refinat i subtil). La seva connexió amb noms destacats del patrimoni musical català al Principat com Ricard Viñes i Blanca Selva, però sobretot la qualitat de la seva obra, el fan un nom per redescobrir per als qui encara no l’hagin escoltat i per reivindicar per als qui ja en coneixen algunes obres. S’escau que Séverac va morir a Ceret el 24 de març del 1921: cent anys després, en reivindiquem el llegat des d’una i altra banda del Pirineu.

No hi ha fronteres que valguin quan parlem de cultura compartida. Més quan són els catalans d’un i altre costat els que es necessiten i es complementen molt singularment en matèria cultural.