Opinió

Punts de vista

UNA DONA VALENTA

Casualment, trepitjo el carrer de Salt que porta el nom de Teresa Pons i Tomàs, una dona valenta

El dia abans que l’equip femení del Barça acon­seguís gua­nyar la Cham­pi­ons, em vaig tro­bar, casu­al­ment, en un pas­satge amb el nom d’una dona que també va fer història: Teresa Pons i Tomàs. Havia d’assis­tir a un acte al Cen­tre Cul­tu­ral de les Ber­nar­des i vaig apar­car a prop de l’antiga fàbrica Coma Cros, al barri del Veïnat de Salt. I, sense ado­nar-me’n, vaig posar els peus al car­rer que porta el seu nom. Uns mesos enrere no hi hau­ria parat atenció perquè la des­co­nei­xia, però com que, últi­ma­ment, he hagut de lle­gir cer­tes coses, tenia el seu nom molt pre­sent. La Teresa, que va néixer el 1911 en aquest barri que l’home­natja amb un car­rer, va ser una avançada del seu temps. I va fer història. Pons i Tomàs va ser la pri­mera regi­dora de les comar­ques giro­ni­nes, el 19 d’octu­bre del 1936, en el govern de la CNT i el Cen­tre Repu­blicà d’Esquer­res a l’Ajun­ta­ment de Salt. Una fita extra­or­dinària perquè, en aquell temps, les dones ho tenien molt difícil per ocu­par càrrecs públics i polítics de pri­mera línia. Amb 14 anys va començar a tre­ba­llar a la Coma Cros i, més tard, va lide­rar els movi­ments vaguis­tes per exi­gir millo­res de les con­di­ci­ons labo­rals. Empre­ne­dora, valenta, deci­dida i activa, a la Teresa li interes­sava el tea­tre, lle­gir, mun­tar a cavall, nedar i la política. Amb l’arri­bada, l’any 1931, de la Segona República, la Teresa tenia 20 anys. Els aires alli­be­ra­dors que supo­sava per a una noia jove aquest període fins al 1939 és el que la va engres­car a entrar a les Joven­tuts Lli­bertàries. Aquesta empenta i l’amor que sen­tia per Sal­va­dor Piñol, un dels homes forts de la CNT-FAI de Girona, la van mar­car. Piñol sovint feia xer­ra­des al Cen­tre Cul­tu­ral la Flo­real, on Pons i Tomàs hi assa­java amb el grup de tea­tre Arte y Amor. Que Piñol fos vidu, que tingués dues filles i set anys més que ella no va ser cap impe­di­ment perquè es cases­sin. Els sen­ti­ments i les idees eren la base del seu pro­jecte vital en comú. En un acte de lli­ber­tat per­so­nal, la Teresa va deci­dir fer cas al seu cor més que no pas al seu cap i va dei­xar la política.

Miro el rellotge i si no m’espa­vilo, faré tard. M’allu­nyo del pas­satge Teresa Pons i Tomàs, a Can Patrac de Salt, amb el som­riure que m’ha pro­cu­rat recor­dar aquesta dona gene­rosa, com­pro­mesa i valenta.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.