segrest a l’aire

Un avió de la companyia irlandesa Ryanair que feia el trajecte Atenes-Vílnius va ser obligat a desviar-se cap a Minsk, capital de Bielorússia. La raó? En el vol hi viatjava un periodista, Roman Protassévitx, que va ser detingut un cop l’avió va aterrar. Les autoritats bielorusses van assegurar que la maniobra s’havia realitzat perquè hi havia hagut una amenaça de bomba. Aquesta versió no és la que han comprat diversos països, que han posat el crit al cel pel que es considera el segrest d’un ciutadà. L’ONU també expressava la seva preocupació per la seguretat de l’informador, que va sortir en unes imatges a la televisió estatal amb signes evidents de violència.

Protassévitx és conegut per ser un periodista molt crític amb el règim de l’actual president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, a qui es defineix com l’últim dictador que queda a Europa. El mandatari fa vint-i-set anys que ostenta el poder i que dirigeix el país amb un ferri control, a imatge i semblança de la seva enyorada Unió Soviètica.

Les eleccions de l’agost passat, però, van significar un abans i un després per a la presidència de Lukaixenko, que ha vist com el seu tron trontollava a causa de les manifestacions que durant setmanes van omplir els carrers de les principals ciutats del país. La denúncia de frau electoral –l’actual mandatari va guanyar amb un 80% dels vots– va ser l’espurna que ha encès unes protestes que han estat reprimides amb una gran brutalitat per part de les forces de seguretat. La majoria de l’oposició és a l’exili. Precisament, Protassévitx treballa en un mitjà de comunicació, Nexta, que es va revelar com un dels canals de referència durant les protestes que van sacsejar el país l’estiu del 2020.

L’episodi protagonitzat pel règim de Lukaixenko és una nova evidència del setge a què té sotmesos l’oposició i la premsa que no li és afí. Ara, erigint-se com a protector de Bielorússia davant les crítiques de la comunitat internacional, respon amb una tirallonga d’amenaces cap a la Unió Europea, que ja ha imposat importants sancions a Minsk.

També és notori el rebuig que ha causat aquesta maniobra entre països de l’òrbita de l’est com Letònia, Lituània i Estònia, on s’han repetit missatges en contra del règim bielorús i que van des de “terrorisme d’estat ” fins a “acte horrorós”.

La detenció de Protassévitx evidencia que Lukaixenko se sent fort després de rebre el suport del seu homòleg rus, Vladímir Putin. En la seva deriva per mantenir-se aferrat al poder, el mandatari prioritza les seves relacions amb Rússia (de qui ara encara depèn més econòmicament i també políticament), fet que neguiteja un segment de la població que tem que el seu país pugui passar per un episodi similar al que s’ha viscut a Ucraïna. És el risc que comporta tenir amistats perilloses.