PRIMERES IMPRESSIONS

No, no s’amoïnin que no tinc cap intenció de parlar-los del que penso de la composició del nou govern del nostre país, ni tampoc faré elucubracions de com ens anirà a partir d’ara que ja, finalment, tenim un nou Molt Honorable al capdavant de la nostra pobra i dissortada nació. Ja tindrem temps tots plegats de parlar-ne al llarg d’aquests propers dos anys. Ara bé, les primeres impressions de la presa de possessió del 132è president al Pati dels Tarongers, amb la més que discutida versió de l’himne nacional, em va corroborar l’alt grau de friquisme del nostre país. Sort n’hi va haver que els assistents van poder amagar l’espant sota les màscares perquè, en cas contrari, la cara de pomes agres d’una persona amb el cap ben moblat com ésla presidenta de la mesa del Parlament, de ben segur que hauria estat portada de tots els mitjans de comunicació. L’error no rau a no saber que les dones no segaven, sinó que espigolaven, ni que, com va piular l’actor Joan Lluís Bozzo, semblés un gag del Polònia, o que en Quim Monzó digués que és completament ridícul, ni tan sols la confusió de voler aprofitar un acte solemne per reivindicar el llenguatge inclusiu i la reivindicació en femení. El drama, al meu entendre, és no saber la importància dels símbols fins al punt de frivolitzar-los i convertir l’himne nacional d’un país en una cançoneta que ningú va poder cantar amb la mà al pit. El drama va continuar al pati dels carruatges del Palau de la Generalitat de Catalunya quan l’escamot de la Guàrdia d’Honor dels Mossos d’Esquadra estava formada sense els fusells Màuser que marca el protocol. Doncs vinga, som-hi tots!, a fer punyetes els protocols, els símbols, les formes i els formalismes i que tothom campi com més li vingui de gust. L’himne nacional el podem escoltar asseguts, mirant el sostre i mastegant xiclet; la senyera la repintem amb els colors de l’arc de Sant Martí, i al nostre president fora tractaments, que un “com et va, Pere, tio?”, és molt més guai, no els sembla? Ai, si el pobre president Tarradellas aixequés el cap! Ell tan tocat i posat, es tornaria a morir de l’ensurt.