RECOLLIR SIGNATURES

Fa quinze anys, el Partit Popular va recórrer tota la geografia espanyola per recollir signatures contra l’Estatut de Catalunya. Es tractava d’un text retallat, que no tenia res a veure amb el que havia aprovat el Parlament. Tot i això, era un caramel massa llaminer perquè la dreta no tingués la temptació d’utilitzar-lo per sembrar l’odi contra Catalunya. El 25 d’abril del 2006, quan va presentar els 4.020.000 signatures al Congrés, el líder del PP d’aleshores (“M. Rajoy”, segons els papers de Bárcenas), va remarcar que no es tractava d’una iniciativa “ni de dretes, ni d’esquerres, ni de centre”. I va afegir que l’havien impulsat per tal de defensar “la nació espanyola i la igualtat entre els espanyols”, una referència ben sorprenent si tenim en compte que el text havia estat literalment copiat per altres autonomies. Avui, les 876 caixes amb les signatures es troben amuntegades en un magatzem del Congrés als afores de Madrid, plenes de pols i oblidades per tothom, però les signatures van servir per catapultar el PP a La Moncloa i atiar l’anticatalanisme.

Aquesta mateixa setmana, el PP ha tornat a la càrrega i ha començat a instal·lar taules per demanar la “firma contra els indults de Sánchez als condemnats per sedició”. En els cartells que l’acompanyen, la dreta torna a apel·lar a la “igualtat de tots els espanyols” i diu que aposta per la “convivència” i la “concòrdia”. Certament, es fa difícil acumular més cinisme en tan poques paraules. No importa que alguns anys enrere els governs de torn indultessin militars que van irrompre al Congrés pistola en mà o polítics que es van rebregar en les clavegueres de l’Estat o corruptes que van malbaratar diners públics. Ni l’ús de l’exèrcit ni del terrorisme d’estat ni la corrupció van merèixer una recollida de signatures, ni tan sols una simple reprovació. Sí que la mereixen, però, uns dirigents polítics i socials que, davant el bloqueig sistemàtic de l’Estat, van posar unes urnes per tal que els ciutadans poguessin exercir el seu dret de vot. Res d’això importa, però. L’objectiu, com les signatures que es van recollir el 2003, el 1932 o el 1918, és arreplegar quatre vots i, de passada, sembrar d’odi arreu de la geografia espanyola. Com diria aquell, res de nou a l’horitzó.