ELS ÈXITS DE L’EXILI

Els fets constaten que la batalla s’està guanyant en l’àmbit internacional. L’estratègia de Puigdemont ens segueix mostrant el camí.

Com en el conte de la Blancaneu, tots els miralls en què Espanya es veu reflectida no deixen de dir-li com és de democràtica i moderna. I ella s’ho vol creure, tot i que molts sabem que encara li queda molta feina per arribar allà on li agradaria estar. Tenim un problema greu i seriós amb la democràcia i amb la justícia, és a dir amb el que és l’estat democràtic i de dret. I cada dia és més flagrant i evident.

N’hi ha prou amb analitzar el que ha succeït aquesta setmana amb la proposta de resolució aprovada pel Comitè d’Afers Legals i Drets Humans del Consell d’Europa: un text clar i contundent en què s’explica el que ha passat a Espanya amb els líders independentistes catalans. Un text que amb gairebé tota seguretat serà aprovat el 21 de juny en la sessió plenària del Consell, i en què es demana a Espanya que modifiqui la redacció dels seus delictes de sedició i rebel·lió, que alliberi els presos polítics, que retiri les euroordres contra els exiliats i que resolgui per la via política el que mai s’hauria hagut de portar davant dels jutges.

El text és absolutament clar, però tot i això des del Ministeri d’Afers Exteriors s’ha informat la ciutadania de tot el contrari del que diu, un gest delirant i preocupant per la gravetat de la tergiversació. Les mentides d’Espanya són incompatibles amb la democràcia. I amb tanta mentida oficial, és gairebé impossible establir un diàleg amb ningú.

Per això era tan important marxar a fora, perquè més enllà de les fronteres, la realitat és molt diferent. Les llibertats s’entenen com a tals i els drets humans tenen sentit i es respecten. Es reconeixen.

Només allà on la justícia i la democràcia es coneixen de veritat, es pot identificar el greu problema que tenim a Espanya. I des d’allà és des d’on es pot desbloquejar la situació asfixiant que patim.

Els èxits de l’exili demostren una vegada i una altra que el problema no són els independentistes, sinó la falta de cultura democràtica que tenim en aquest estat i de la qual es presumeix tant.