fer-se entendre

L’hermenèutica és la disciplina que es dedica a la interpretació de textos per fixar-ne l’autèntic significat o, si més no, el significat canònic. De l’hermenèutica també en diuen exegesi, tot i que trobaríeu algun filòsof estiracordetes que us discutiria que siguin conceptes exactament sinònims. Sigui com sigui, un i altre s’apliquen a textos sagrats, però eixamplant la base analítica aquesta pràctica intel·lectual inclouria qualsevol tipus de text que necessiti ser desenvitricollat per a la comprensió del comú del personal.

En les últims mesos, els experts en hermenèutica segur que han valorat la possibilitat d’haver de centrar la seva atenció en els articles d’Oriol Junqueras. En va publicar un el 7 de maig i un altre aquesta setmana que han generat un batibull considerable en els cercles polítics i en els rectangles de les pantalles on s’esplaien els habituals de les xarxes socials. Que si ha dit això, que si ha dit allò, que si dient això en realitat volia dir allò, que si tomba, que si gira. Els articles del líder d’Esquerra han provocat opinions per a tots els gustos i trifulgues amb prou mala bava per als exaltats més exigents.

A les xarxes socials, d’entrada, l’hermenèutica no és la pràctica majoritària. Hi sovintegen més els apologetes, els corifeus i, en l’altre extrem, els que responen al neologisme hater. A partir de la intervenció d’uns i altres, el text original inicia el trajecte exactament invers al que perseguiria qualsevol humil exegeta, amb opinions d’oïdes que jutgen sense llegir, cada cop menys basades en la lletra de l’article.

No m’afegiré a cap tropa d’analistes dels textos d’Oriol Junqueras. I, havent-lo llegit, no em sumaré tampoc als que qüestionen el seu independentisme. No obstant això, sí que gosaria introduir una reflexió formal sobre les paraules que ens adreça periòdicament aquest respectable líder. Si cada vegada que s’escriu un article el resultat és aquest guirigall d’interpretacions dispars, i tot i que també crec que al món hi ha mala gent amb molt mala fe i amb moltes ganes de tergiversar les coses, jo mai no descartaria d’entrada que el problema fos que allò que s’hi explica no estigui prou ben explicat. Tornant a l’hermenèutica, les sagrades escriptures podien permetre’s el luxe de l’ambigüitat perquè no estaven destinades a la comprensió, sinó a la fe. En política, en canvi, sempre és millor que el missatge s’entengui per tal que els destinataris no haguem de posar-hi més il·lusió de l’estrictament necessària. No tinc cap dubte que en el llibre Contra l’adversitat que surt dilluns, el president d’Esquerra ens ho farà tot més entenedor.