COLON NO ÉS RES, SEGUR?

Dar­re­ra­ment, la minis­tra Calvo ha sua­vit­zat el dis­curs en con­tra de l’inde­pen­den­tisme, com una mena de gest simbòlic a favor d’una pro­posta també basada en el més pur sim­bo­lisme: la taula de diàleg. La vice­pre­si­denta pri­mera del govern espa­nyol ha can­viat l’adver­sari i ara cen­tra les seves crítiques en el cap de l’opo­sició, un Pablo Casado que fes­teja sense ver­go­nya amb la ultra­dreta més rància i que aquest diu­menge serà a la plaça Colon de Madrid defen­sant l’única defi­nició de justícia que entén, la de la revenja. Davant d’un esce­nari que s’espera mul­ti­tu­di­nari –no hi ha res millor per omplir pla­ces que l’odi pro­fund a qui pensa dife­rent–, Calvo ha vol­gut asse­nya­lar la presència de Casado en la mani­fes­tació en con­tra dels indults als pre­sos inde­pen­den­tis­tes com la rebe­que­ria de qui no pot fer res més. “Colón no és res, és la impotència”, ha dit.

Si no coneguéssim el per­so­natge, hi hau­ria la temp­tació de pen­sar que, pot­ser sí, que el PSOE de tota la vida ha començat a veure la llum i a accep­tar que una manera d’enten­dre un país no es pot impo­sar a un ter­ri­tori, en espe­cial per la força de les por­res o, de manera cada cop menys sub­til, per la de les togues. Però, què volen que els digui? Ni aquest és un per­so­natge nou, ni al PSOE bufen aires de reno­vació. La res­posta de Calvo la con­di­ci­ona la neces­si­tat de bus­car ali­an­ces d’un par­tit que no dis­posa de la como­di­tat de les grans majo­ries i en què les veus dis­cor­dants de part dels seus barons estan eixam­plant les esquer­des inter­nes.

Ara els soci­a­lis­tes es posen les mans al cap per una mani­fes­tació a la qual el PP i Vox ani­ran de bra­cet. Quina memòria més curta, la seva! I quin cinisme marca de la casa! El 8 d’octu­bre del 2017, l’ara fla­mant minis­tre de Política Ter­ri­to­rial, Miquel Iceta, es feia una sel­fie molt comen­tada tot som­ri­ent amb pri­me­res espa­ses del PP català i espa­nyol en la mani­fes­tació que va orga­nit­zar Soci­e­tat Civil Cata­lana i on ja hi havia Vox. El dia 29 d’aquell mateix mes, els soci­a­lis­tes es van sumar a una nova con­vo­catòria i el 27 d’octu­bre del 2019 van tor­nar a coin­ci­dir. Però lla­vors no era impotència, era només interès.