AENA: UN BLANQUEIG D’IMATGE

Històrica­ment, la política d’infra­es­truc­tu­res a Espa­nya s’ha carac­te­rit­zat per estar sot­mesa a cri­te­ris elec­to­ra­lis­tes i de reforç d’un esquema radial d’Espa­nya que afa­vo­reixi Madrid. L’ideal d’una Espa­nya simètrica, en què la cohesió ter­ri­to­rial passa al davant de la ren­di­bi­li­tat econòmica i social. I aquesta ide­o­lo­gia, amb més d’un segle i mig a les espat­lles, es va soli­di­fi­car amb l’Espa­nya de la Tran­sició i el bipar­ti­disme, fins al punt que el PP i el PSOE han arri­bat a cons­truir esta­ci­ons d’AVE i aero­ports fan­tasma sim­ple­ment per gua­nyar un gra­pat de vots en una província. A Espa­nya, les deci­si­ons inver­so­res són, en gene­ral, ideològiques i no tècni­ques.

A què treu cap aquesta cons­ta­tació? A l’ofen­siva política i mediàtica que ha llançat a Cata­lu­nya Aena –l’enti­tat ges­tora aero­portuària pública de l’Estat–, ara pilo­tada pel soci­a­lista Mau­rici Lucena, per convèncer els cata­lans que, ara sí, està de la seva part i dis­po­sada a inver­tir 1.700 mili­ons d’euros en l’aero­port de Bar­ce­lona –Josep Tar­ra­de­llas per decisió política del PSC– per fer-lo créixer amb l’ampli­ació de la ter­cera pista. És la mateixa Aena que històrica­ment ha engrei­xat Bara­jas i ha cas­ti­gat Bar­ce­lona amb infrain­ver­si­ons i posant pals a les rodes perquè aquest aero­port pogués ser una pla­ta­forma inter­con­ti­nen­tal del sud d’Europa. Aena va con­ver­tir aquest aero­port en un ali­men­ta­dor de vols de con­nexió amb Madrid i li va tallar cons­ci­ent­ment i per raons polítiques les ales durant molt de temps. Ara, sob­ta­da­ment, s’adona que la capa­ci­tat de Bar­ce­lona està arri­bant al límit del col·lapse i hi vol posar remei. És una bona cosa, sí, però on són els infor­mes de via­bi­li­tat tècnica i de ren­di­bi­li­tat que ava­lin que no es tracta d’una sim­ple aposta política del pre­si­dent d’Aena que, per cert, aspi­rava a ser el con­se­ller d’Eco­no­mia en l’esquema de l’ope­ració Sal­va­dor Illa?

La majo­ria d’experts con­fir­men que l’ampli­ació de la ter­cera pista, mal­grat els cos­tos ambi­en­tals evi­dents, tin­dria més bene­fi­cis que cos­tos, en detri­ment de l’aposta que fins ara ha defen­sat la Gene­ra­li­tat de con­ver­tir Girona en una ter­mi­nal satèl·lit del Prat mit­jançant la con­nexió amb l’AVE. És pos­si­ble, però ara per ara l’ampli­ació, que s’ha de pac­tar a cor­re­cuita, sem­bla només una ope­ració política del PSC. Fins ara, Juntsx­Cat, ERC, la CUP i els comuns l’han rebut­jada pel seu gran impacte ambi­en­tal, però en el rere­fons també hi ha aquesta sos­pita d’ope­ració de blan­queig d’Aena a Cata­lu­nya després de dècades d’aban­do­na­ment de totes les infra­es­truc­tu­res.

Tan­ma­teix, Aena i la cam­pa­nya mediàtica i política ja han donat resul­tats. El mateix empre­sa­riat que fa gai­rebé quinze anys rei­vin­di­cava a l’escola de nego­cis IESE que Aena tras­passés la gestió del Prat a Cata­lu­nya per tal d’impul­sar des de la pro­xi­mi­tat del ter­ri­tori un hub, ara dona suport cec al pro­jecte d’Aena, que ni tan sols està con­cre­tat en el paper, com si l’ens ges­tor s’hagués trans­mu­tat i de cop remés a favor dels interes­sos de l’eco­no­mia cata­lana. Jus­ta­ment, en aquests quinze anys no hi ha hagut ni un sol avenç en la gestió indi­vi­du­a­lit­zada de l’aero­port català, que és un sim­ple ali­men­ta­dor dels aero­ports de la xarxa espa­nyola que tenen pèrdues a causa d’una gestió pèssima. Però ara resulta que Aena vol tirar enda­vant el seu pla amb el con­sens de la soci­e­tat cata­lana, com si se l’hagués escol­tada mai. Si Aena és qui mana, que tiri pel dret i ampliï la pista, i si és un fiasco, que n’assu­meixi les con­seqüències, però tras­pas­sar el mort a la soci­e­tat cata­lana no és tole­ra­ble.

Insis­teixo, la majo­ria d’experts con­si­de­ren que l’ampli­ació de la ter­cera pista, amb les com­pen­sa­ci­ons pels danys ambi­en­tals, seria la millor solució. Aena ho tin­dria fàcil si es basés en cri­te­ris estric­ta­ment tècnics i no con­vertís l’ampli­ació en una pre­cam­pa­nya elec­to­ral dels soci­a­lis­tes a Cata­lu­nya. Ha fet, però, una bona jugada: té de la seva part l’empre­sa­riat –que ha com­prat unes xifres d’ocu­pació gai­rebé a cegues– i ha pas­sat la pilota a la Gene­ra­li­tat i a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, pre­sen­tant-los com els dolents de la pel·lícula per voler rebut­jar un dia­mant per a l’eco­no­mia cata­lana...