AENA: UN BLANQUEIG D’IMATGE

Històricament, la política d’infraestructures a Espanya s’ha caracteritzat per estar sotmesa a criteris electoralistes i de reforç d’un esquema radial d’Espanya que afavoreixi Madrid. L’ideal d’una Espanya simètrica, en què la cohesió territorial passa al davant de la rendibilitat econòmica i social. I aquesta ideologia, amb més d’un segle i mig a les espatlles, es va solidificar amb l’Espanya de la Transició i el bipartidisme, fins al punt que el PP i el PSOE han arribat a construir estacions d’AVE i aeroports fantasma simplement per guanyar un grapat de vots en una província. A Espanya, les decisions inversores són, en general, ideològiques i no tècniques.

A què treu cap aquesta constatació? A l’ofensiva política i mediàtica que ha llançat a Catalunya Aena –l’entitat gestora aeroportuària pública de l’Estat–, ara pilotada pel socialista Maurici Lucena, per convèncer els catalans que, ara sí, està de la seva part i disposada a invertir 1.700 milions d’euros en l’aeroport de Barcelona –Josep Tarradellas per decisió política del PSC– per fer-lo créixer amb l’ampliació de la tercera pista. És la mateixa Aena que històricament ha engreixat Barajas i ha castigat Barcelona amb infrainversions i posant pals a les rodes perquè aquest aeroport pogués ser una plataforma intercontinental del sud d’Europa. Aena va convertir aquest aeroport en un alimentador de vols de connexió amb Madrid i li va tallar conscientment i per raons polítiques les ales durant molt de temps. Ara, sobtadament, s’adona que la capacitat de Barcelona està arribant al límit del col·lapse i hi vol posar remei. És una bona cosa, sí, però on són els informes de viabilitat tècnica i de rendibilitat que avalin que no es tracta d’una simple aposta política del president d’Aena que, per cert, aspirava a ser el conseller d’Economia en l’esquema de l’operació Salvador Illa?

La majoria d’experts confirmen que l’ampliació de la tercera pista, malgrat els costos ambientals evidents, tindria més beneficis que costos, en detriment de l’aposta que fins ara ha defensat la Generalitat de convertir Girona en una terminal satèl·lit del Prat mitjançant la connexió amb l’AVE. És possible, però ara per ara l’ampliació, que s’ha de pactar a correcuita, sembla només una operació política del PSC. Fins ara, JuntsxCat, ERC, la CUP i els comuns l’han rebutjada pel seu gran impacte ambiental, però en el rerefons també hi ha aquesta sospita d’operació de blanqueig d’Aena a Catalunya després de dècades d’abandonament de totes les infraestructures.

Tanmateix, Aena i la campanya mediàtica i política ja han donat resultats. El mateix empresariat que fa gairebé quinze anys reivindicava a l’escola de negocis IESE que Aena traspassés la gestió del Prat a Catalunya per tal d’impulsar des de la proximitat del territori un hub, ara dona suport cec al projecte d’Aena, que ni tan sols està concretat en el paper, com si l’ens gestor s’hagués transmutat i de cop remés a favor dels interessos de l’economia catalana. Justament, en aquests quinze anys no hi ha hagut ni un sol avenç en la gestió individualitzada de l’aeroport català, que és un simple alimentador dels aeroports de la xarxa espanyola que tenen pèrdues a causa d’una gestió pèssima. Però ara resulta que Aena vol tirar endavant el seu pla amb el consens de la societat catalana, com si se l’hagués escoltada mai. Si Aena és qui mana, que tiri pel dret i ampliï la pista, i si és un fiasco, que n’assumeixi les conseqüències, però traspassar el mort a la societat catalana no és tolerable.

Insisteixo, la majoria d’experts consideren que l’ampliació de la tercera pista, amb les compensacions pels danys ambientals, seria la millor solució. Aena ho tindria fàcil si es basés en criteris estrictament tècnics i no convertís l’ampliació en una precampanya electoral dels socialistes a Catalunya. Ha fet, però, una bona jugada: té de la seva part l’empresariat –que ha comprat unes xifres d’ocupació gairebé a cegues– i ha passat la pilota a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona, presentant-los com els dolents de la pel·lícula per voler rebutjar un diamant per a l’economia catalana...