ESCLETXES AL FORMIGÓ

Els vots particulars a la sentència del TC en el recurs d’empara de Jordi Cuixart exposen que la sentència del TS va contra la jurisprudència del TEDH i trenquen, com ho van fer en el cas de Rull i Turull, amb la uniformitat granítica amb què han actuat i sentenciat els alts tribunals en la causa general contra el procés independentista. Com diu Òmnium, aquests vots particulars evidencien escletxes judicials contundents que donen encara més munició a les defenses per al recurs a la justícia europea: empobriment democràtic per la limitació de l’exercici de drets fonamentals, abús del sistema penal i d’una interpretació restrictiva en la repressió de conductes dissidents pacífiques.

Les primeres escletxes en l’alt sistema judicial espanyol en sis anys són una bona notícia. Com ho és que finalment el govern espanyol hagi superat (momentàniament, sembla, o que li hagin fet superar) les pors demoscòpiques, electorals i al bloc inquisitorial guardià de les essències del règim, i que estigui desencallant la resolució de les sol·licituds d’indult presentades per diverses persones i organitzacions catalanes i pels presidents del Parlament que van precedir Carme Forcadell. Ja veurem com acaba, però és un indici de retorn a la política després del desastre del govern del PP de la majoria absoluta devastadora.

Devastadora és, també, alguna resposta furiosa al que s’està movent. “Els indults ens desmobilitzen i no inclouen els 3.000 represaliats. Trenquen l’estratègia de l’exili.” Doncs tots a l’una i a totes amb la mobilització i la pressió en favor de l’amnistia, i preparem-nos per tenir una xarxa robusta de solidaritat, ajuda mútua i defensa dels represaliats presents i futurs. L’estratègia de l’exili no es basa ni es pot basar en el fet que els nou presos polítics compleixin íntegrament la condemna, ni en el seu patiment ni els de les seves famílies. “Els presos no poden fer política.” Doncs fem possible que surtin de la presó i que en facin si és el que volen ells i les seves formacions polítiques. Cal iniciar i esgotar l’estratègia del diàleg. Fer-ho no és renunciar a aconseguir la independència per qualsevol via acceptable per a l’Europa del segle XXI, sinó explorar camins diferents als que hem explorat fins ara.