IDÈNTIC A L’AUTÒCTON

Sempre m’ha agradat escoltar Javier Krahe. Reconec que cada vegada l’escolto d’una manera diferent i que vaig parant atenció i donant contingut a conceptes que, quan tenia 17 anys i el vaig descobrir, em quedaven lluny. Com sol passar, les ments més lúcides, els artistes com ell, no han estat fàcilment visibles, no són un “consum de masses”, però queden per sempre entre nosaltres i els seus treballs serveixen per encendre llums que massa fàcilment s’apaguen.

Aquests dies cantussejo molts dels seus temes, com aquell txa-txa-txa sobre la democràcia, a qui canta que “està com absent”. Tan actual, com si ho hagués escrit ahir mateix i no fa dècades. Qualsevol de les notícies que ens ocupen en l’actualitat a l’Estat espanyol bé podria tenir aquesta banda sonora. Feu la prova i busqueu-ne, ja veureu com no us enganyo.

I si mirem el que està succeint a Colòmbia, on les revoltes populars han posat en una situació difícil un govern que ha abusat fins a sobrepassar els límits de la paciència –i de la butxaca– de les classes populars, podrem escoltar de fons la cançó titulada Antípodas, en què, utilitzant únicament paraules esdrúixoles, Krahe dibuixa perfectament les mancances del nostre sistema, que es repeteixen en qualsevol indret del planeta. La destrossa dels drets humans que s’hi està produint, la negació per part dels seus dirigents, el silenciament de les organitzacions internacionals que intenten denunciar el que hi passa, la por, l’abús per part de les forces i cossos de seguretat del govern, ens recorden –evidentment en el seu context– la realitat que vivim en altres indrets del planeta, als antípodes.

Quan l’escolto em pregunto com és possible que les empreses, els interessos dels poderosos, siguin tan permeables a la globalització mentre que els drets socials, les llibertats civils calgui guanyar-los amb tant d’esforç i sentint-nos tan sols i tan aïllats. La fraternitat entre els pobles és ara més necessària que mai, ja que estem en un moment en què les identitats, les cultures i el fet identitari estan sent ferotgement atacats.

Teixir xarxes és imprescindible per defensar-nos, tant aquí, com als antípodes, on el que succeeix, com deia Krahe, és idèntic a l’autòcton.