PEDALAR

Fer­nando Fernán Gómez ens va dir que eren per a l’estiu. Valentí Fargnoli la feia ser­vir per recórrer tot el ter­ri­tori per retra­tar el país i Miguel Indu­rain la va fer pujar fins als més de 1.800 metres que té el cim de l’Alpe d’Huez. Segons les cròniques històriques, un 26 de juny, però del 1819, es va paten­tar la bici­cleta. Tot i que va ser un ame­ricà, ja feia anys que a Europa hi anàvem, en bici. Encara no pedalàvem perquè els pedals, aquests ginys que aju­den a empènyer les rodes de la bici­cleta, es van incor­po­rar més tard. Ale­ma­nya, Angla­terra i França van ser els pio­ners, tot i que ara si rela­ci­o­nem la bici amb països ràpida­ment ens venen al cap Holanda i la Xina. Amb una pri­mera mei­tat del segle XX amb alts i bai­xos, per la irrupció de l’automòbil, no és fins als anys sei­xanta-setanta que la bici es recu­pera. Sem­pre lli­gada a la idea de man­te­nir-se en forma o al temps de lleure i de vacan­ces. Ara, però, ja fa temps que la bici s’ha deses­ta­ci­o­na­lit­zat i són arreu, durant tot l’any, amb algu­nes crítiques. Això no treu que l’estació que aca­bem d’estre­nar con­tinuï sent l’època de l’any per excel·lència de l’ús de la bici. I la prova és el turisme de bici­cleta. És una de les acti­vi­tats que ofe­reix aquest sec­tor i una de les que està crei­xent mal­grat tot. Amb la pandèmia hi ha hagut una explosió, sens dubte, però hi ha altres motius. El can­sa­ment de les ofer­tes tra­di­ci­o­nals de sol, platja i/o monu­ments; la idea de poder fer turisme sa, sos­te­ni­ble i en família, i l’atrac­tiu que suposa des­co­brir ter­ri­to­ris més petits que només el ritme de la bici per­met recórrer i endin­sar-t’hi en pro­fun­di­tat. Cal tenir en compte, per exem­ple, que l’impacte econòmic al ter­ri­tori de la via verda entre Olot i Girona, que és de 50 quilòmetres, repre­senta cada any uns 2 mili­ons d’euros. Per què no s’hi aposta? Les con­di­ci­ons no sur­ten per gene­ració espontània, s’han de crear. Una xarxa d’hos­ta­le­ria pre­pa­rada per a les neces­si­tats específiques dels ciclis­tes, un dis­seny de rutes, infor­mació sobre l’estat dels camins i de les car­re­te­res, a inter­net i en paper, i una relació fluïda entre les asso­ci­a­ci­ons d’usu­a­ris, clubs espor­tius i comerços del gremi amb ins­ti­tu­ci­ons ter­ri­to­ri­als per peda­lar en la mateixa direcció.