TRAPERO, EL DESGREUGE

Poc se n’ha parlat, de l’entrevista en hora punta que TV3 va fer al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, diumenge. La primera en quatre anys i que va titular Trapero parla, tot donant a entendre que escoltaríem per primera vegada i en boca del màxim representant de la policia catalana noves informacions sobre els fets més importants que han sacsejat el país en els darrers quatre anys. Reconec que, igual que ell, vaig pecar d’innocent, perquè després de prop d’una hora de preguntes i respostes no vaig saber trobar el motiu objectiu pel qual se’l posava davant del micròfon. Bé, sí que entenc l’atractiu de l’exclusiva, però em resisteixo a pensar que el programa va ser ideat només pensant en el fet de fer pujar l’audiència i no pas en l’interès general d’una televisió pública. El major dels Mossos, per segon cop després de ser restituït un cop absolt, no va dir res de nou pel que fa a les conseqüències de la celebració del referèndum de l’1-O, no va parlar dels atemptats a la Rambla i a Cambrils i va estrènyer les files davant les veus que reclamen una revisió profunda del model policial. Vam veure un Trapero més persona, fent confidències sobre la seva vida privada, però també vam veure un funcionari de carrera defensant a capa i espasa el seu compromís inalterable amb la llei, encara que aquesta mateixa llei, interpretada injustament, l’hagi fet seure en el banc dels acusats. Això és el que cou de debò, trobar que allò en què creus t’assenyala i et gira l’esquena.

L’entrevista, més que una ocasió per debatre els fets des de la perspectiva d’un dels protagonistes de l’estiu i la tardor convulsos del 2017, es va plantejar com un desgreuge cap al major Trapero. L’oportunitat de demostrar al país la integritat de pedra picada del cap dels Mossos d’Esquadra, de com havia patit els embats de trobar-se enmig de la Generalitat i de l’Estat. Però també va ser un advertiment cap als polítics catalans, als quals va deixar caure una crítica subtil, quan va recordar que ell tornaria a actuar de la mateixa manera si es convoqués un nou referèndum “il·legal”. Bé, una galleda d’aigua freda per a tots aquells que van veure en el màxim responsable de la policia catalana un aliat per a les aspiracions de llibertat del país i que el van convertir en imatge de samarretes.