MÉS ENLLÀ DELS INDULTS

L’apa­ra­tosa esce­no­gra­fia amb la qual Pedro Sánchez s’ha envol­tat per anun­ciar els indults als pre­sos polítics (decla­ra­ci­ons durant les visi­tes ofi­ci­als de la set­mana ante­rior, la inter­venció al Cer­cle d’Eco­no­mia, l’acte específic al Liceu, la com­pa­rei­xença poste­rior al Con­sell de Minis­tres i les decla­ra­ci­ons públi­ques de dife­rents actors polítics i soci­als i del mateix Oriol Jun­que­ras, segu­ra­ment pac­ta­des) fa aixe­car l’ore­lla i l’ins­tint de mal­fiança. Pot­ser s’equi­voca qui pensi que tot aquest des­ple­ga­ment pre­te­nia con­tra­res­tar l’informe del Con­sell d’Europa. Pot­ser peca d’innocència qui es cre­gui que s’emmarca en el con­text de la taula de diàleg entre els governs d’Espa­nya i de Cata­lu­nya. I pot­ser li balla­ran les bus­ques a qui cer­qui l’hora exacta de la concòrdia. Perquè, pot­ser, el mas­te­gat retorn a la política només s’ha produït per emblan­qui­nar el PSOE i aju­dar-lo perquè con­servi el govern d’Espa­nya, a canvi de reforçar ERC com a inter­lo­cu­tor dia­lo­gant i no uni­la­te­ra­lista de la Cata­lu­nya pre­te­sa­ment sobi­ra­nista. I qui dies passa, anys empeny.