NOMÉS SÍ ÉS SÍ

No sembla tan difícil d’entendre. Només sí és sí. En el món del llenguatge, les afirmacions i les negacions són de les primeres coses que aprenem. És quan creixem que venen els matisos, les especificitats, les interpretacions. El 7 de juliol del 2016, una colla d’energúmens, entre els quals hi havia un guàrdia civil i un militar, van violar en grup una jove durant els Sanfermines. Van ser condemnats en primera instància a nou anys de presó per abús sexual, perquè els jutges de l’Audiència Provincial de Navarra van entendre que no s’havia demostrat prou l’agressió sexual. El matís, l’especificitat i la interpretació del tribunal fins i tot no va ser suficient per a un dels magistrats, que es va alinear amb la defensa argumentant que les relacions sexuals havien estat consentides perquè “la denunciant no va mostrar en cap moment la seva disconformitat”. Cinc anys després, el govern espanyol ha aconseguit aprovar una llei en què esborra matisos. O ho intenta. Diu el redactat que qualsevol acte sexual sense el consentiment de la víctima serà considerat agressió i que els abusos, que tantes sentències han aigualit, s’esborraran del Codi Penal.

La fita hauria d’obrir informatius i portades de diaris, perquè es tracta d’un gran pas en la lluita contra la violència a les dones, però molt em sembla que els mitjans es limitaran a complir l’expedient i poca cosa més. El que més em temo, però, és que en una societat com la nostra, on el nivell d’agressió es justifica, l’odi cap a un col·lectiu desafavorit es rebaixa i les condemnes a presó es reescriuen, aquest només sí és sí neix condicionat. En nom d’una llibertat d’expressió tenyida de fanatisme i de rebuig, determinats partits i corrents afins tornaran a encendre el debat sobre quins han de ser els límits. I els mitjans de comunicació que els fan d’altaveu empastifaran l’opinió pública amb tertulians de l’star system de pa sucat amb oli que tornaran a desviar el focus cap a conceptes tan enriquidors pels negacionistes com la provocació, la revenja i el fals testimoni. Si davant actes tan execrables com una violació no hi ha una condemna unànime, és que estem malalts com a societat i, malauradament, les vacunes que s’han administrat fins ara no han resultat eficaces.