QÜESTIÓ D’OUS

Aquesta setmana hem pogut veure les declaracions d’algunes de les detingudes en el judici 13/13 en què es jutja vuit persones per ser considerades el “front jurídic d’ETA”. La defensa assenyala que aquest procés està viciat des de l’inici, i indica irregularitats en els registres, escoltes il·legals, evidències de tortures i de maltractaments i vulneració del non bis in idem, és a dir, el dret a no ser jutjat dues vegades pels mateixos fets.

Una de les acusades, Arantza Zulueta, ha relatat com va ser torturada durant la seva detenció. Precisament, aquestes tortures que denuncia no van ser investigades. Com va ocórrer amb els periodistes del diari Egunkaria, que va ser tancat el 2003. En la detenció dels redactors i la direcció del mitjà també es van denunciar tortures que no van ser investigades com hauria calgut. Per aquesta no investigació, Espanya va ser condemnada després pel Tribunal Europeu de Drets Humans i els detinguts van ser absolts per l’Audiencia Nacional el 2010.

Aquesta setmana recordem tot això, a més de per les declaracions del judici 13/13 davant l’Audiencia Nacional, perquè es compleixen vint-i-tres anys del tancament del diari Egin. Un tancament que temps després va ser considerat il·lícit pel Tribunal Suprem i motivat per una decisió presa pel jutge instructor Baltasar Garzón el 1998 i aplaudida per Aznar. “Creien vostès que no ens atreviríem?”, va dir el llavors president a la premsa des de Turquia, unes declaracions en què deixava clar que els jutges i el govern havien pres conjuntament aquella decisió. Rubalcaba va considerar que les paraules d’Aznar van ser “una ficada de pota” i Anguita va entendre que eren l’evidència de la falta d’independència judicial.

L’exministre Martín Villa va enviar al llavors ministre de l’Interior, Jaime Mayor Oreja, una caixa d’ous de La Alcarria, una mostra evident de reconeixement envers la decisió presa. Perquè per a alguns això de saltar-se els principis fonamentals és qüestió d’ous, i no se n’amaguen. Ho celebren. Em pregunto quantes caixes d’ous enviarien avui i a qui.