LLENGUA, CULTURA, PAÍS: ARA I SEMPRE

En el 60è aniversari d’Òmnium Cultural.

Recupero el discurs de l’enyorada Muriel Casals pronunciat ara fa deu anys amb motiu del cinquantenari de la creació d’Òmnium Cultural. Citava la Muriel, a manera d’obertura, els noms dels qui van ser-ne fundadors: Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Lluís Carulla i Canals, Fèlix Millet i Maristany, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus. En recordar-los, la Muriel va voler-ne destacar la valentia, la generositat i allò que va anomenar “un gran sentit de país” atès el context en què va néixer l’entitat.

Atesa la vigència del discurs de la Muriel, em permeto de citar-lo, en alguns punts, de manera completa. Deia: “Gràcies als milers d’activistes, de les Festes Fabra al bus de Cultura en Ruta; del Premi d’Honor a la campanya Freedom for Catalonia; de les campanyes de cartes en català a les Nits de Santa Llúcia. De les seleccions catalanes a la Festa per la Llibertat i de les parelles lingüístiques al foment de la cohesió social amb el programa Quedem?”. I seguia: “L’any 1963, l’abat Escarré inaugurava la seu d’Òmnium Cultural, al Palau Dalmases, i deia: «Que sigui casa d’activitat, de concòrdia i de pau, fogar de prosperitat, de civisme i de cultura, llar de pensament i de tots els valors de l’esperit.»”

Més tard, Josep Faulí (a qui jo mateix he citat en aquestes mateixes pàgines en recordar les seves converses en format d’entrevista amb referents de la nostra cultura contemporània com Joan Triadú) descrivia l’entitat dient: “Òmnium és Països Catalans, és eina de resistència però també de normalitat. És continuïtat, pragmatisme, diversitat, respecte a la tradició i passió per la modernitat. Òmnium és suplència, convivència, dinamització i eficiència. Per què no? També un cert protagonisme, el just, i per això és víctima alguna vegada de recels. Òmnium és valentia, prestigi. Òmnium és tot això i tota la seva gent.”

La Muriel, en el seu discurs, recordava que Òmnium, el d’ara fa una dècada però també el d’avui, és fruit de la suma d’esforços i accions dels que n’han format i en formen part. I reblava: “Una entitat que ha volgut i vol estar al servei de Catalunya. Un país que sempre hem vist i analitzat des de l’òptica de la societat civil des d’on hem volgut aportar les nostres idees, les nostres accions i la nostra voluntat transformadora.”

Aquest discurs de la Muriel va planar amb força divendres en la celebració d’Elna, al Rosselló, destinada a mostrar la vitalitat de l’entitat en el seu seixantè aniversari. De fet, l’acte va ser concebut des d’un inici com a un retrobament entre catalans, els del Principat amb els de la Catalunya Nord, però també els de més enllà. Em refereixo als qui formen part d’aquesta Xarxa Llull que dona veu i accent català a la tasca d’entitats de la potència d’Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear.

El potentíssim president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va deixar ben clara la seva anàlisi dels fets recents vinculats al procés català a qui el va voler escoltar: “El que vam fer és legítim i és lícit tornar-ho a fer.” Així és, estimat. Tornem-hi però amb l’esperit d’Òmnium i les entitats socials, culturals i cíviques que han fet del procés d’autodeterminació del nostre poble un camí imparable vers la llibertat. Tornem-hi amb més força, millor i, naturalment, junts.