COVARDS DE RONYÓ COBERT

Les per­so­nes expe­di­en­ta­des pel Tri­bu­nal d’Ajus­ta­ment de Comp­tes han estat a punt d’assu­mir les fian­ces amb els res­pec­tius patri­mo­nis perquè cap banc ha vol­gut ava­lar el fons com­ple­men­tari de ris­cos que el govern de la Gene­ra­li­tat havia acti­vat, ni ell mateix s’atre­via a fer-ho des de l’Ins­ti­tut Català de Finan­ces “per no com­pro­me­tre els fun­ci­o­na­ris”, fins que aquests han mocat el con­se­ller Giró negant-se a ser l’excusa dels mal paga­dors. Diguem-ne un parell de coses. A aquests bancs, als quals els fa tanta ànsia invo­lu­crar-se a favor de res que tin­gui a veure amb el procés, no els fa cap angúnia, en canvi, man­te­nir uns con­sells d’admi­nis­tració far­cits de tite­lles que només saben aixe­car el dit per votar favo­ra­ble­ment el que els demani l’enti­tat, i pagar-los mor­te­ra­des per la seva par­ti­cu­lar immu­ni­tat de ramat. I pel que fa al govern català: més els val­dria embru­tar-se la llen­gua ficant-se-la per allí d’on s’escapa la por que no pas anun­ciar mesu­res que sem­blen valen­tes i després s’ama­guen dar­rere d’excu­ses covar­des. Ho hem som­niat, que avançàvem pels car­rers cri­dant que serien nos­tres i que no teníem por?