VACANCES QUILÒMETRE ZERO

A l’obra El millor dels mons, l’escrip­tor Quim Monzó reu­neix en una acu­rada estruc­tura com­posta en tres parts 13 con­tes i una novel·la curta. Un d’aquests con­tes s’inti­tula Vacan­ces d’estiu, una nar­ració ten­dra, a vol­tes impreg­nada d’una cru­esa que frega la negror de les millors novel·les breus. La història gira al vol­tant d’un home que es veu cru­el­ment obli­gat a con­viure un llarg i inter­mi­na­ble cap de set­mana amb el cadàver del seu fill de 8 mesos enta­fo­rat en una bossa d’El Corte Inglés. Aquest conte, que així d’entrada podria esde­ve­nir un xic maca­bre per al lec­tor, es con­ver­teix en un acte d’amor que es va expan­dint a mesura que el pare pas­seja el seu fill mort pels llocs que de ben segur li hau­ria vol­gut mos­trar si hagués vis­cut. Els records, el pai­satge, la memòria i el somni per aque­lles vacan­ces al poble que no va poder fer amb la seva dona perquè esta­ven espe­rant, pre­ci­sa­ment, aquest fill omplen de sen­ti­ment la nar­ra­tiva d’un conte que ens com­mou. L’he relle­git aquests dar­rers dies men­tre les hores van pas­sant acla­pa­rada per les notícies que ens fan saber que la covid con­ti­nua fent-nos la punyeta mal­grat que una bona part de la població ja està total­ment vac­ci­nada. Diuen que a l’estiu tota cuca viu però la covid-19 amb totes les seves vari­ants, soques i tutti quanti des­men­teix la dita, i el debat entre salut i eco­no­mia, aques­tes dues pis­tes de ball on tot­hom hi és con­vi­dat, con­ti­nua essent el pal de paller del perquè de tot ple­gat. Una vegada ja hem entès que això de viat­jar ter­res enllà no és asse­nyat i els experts et reco­ma­nen que ho dei­xis per a més enda­vant, el turisme quilòmetre zero és una bona alter­na­tiva per des­co­brir que a tocar de casa hi ha mera­ve­lles que no havíem des­co­bert. Vinyes que fre­guen la mar i mun­ta­nyes que s’enfi­len fins a tocar el núvols. Uns pai­sat­ges que tom­ben d’esquena. Cas­tells gegan­tins i museus on s’aplega el bo i millor del món. Cellers on les fili­gra­nes moder­nis­tes són l’enveja dels arqui­tec­tes i el vi que s’hi ela­bora es pas­seja per les tau­les dels millors res­tau­rants, que, dei­xeu-me que escom­bri cap a casa, es pot dir que estan situ­ats a Cata­lu­nya, on hi ha la més gran con­cen­tració d’estre­lles Mic­he­lin. Doncs feu-me cas i feu com jo, vacan­ces quilòmetre zero i gas­teu a Cata­lu­nya, que la nos­tra eco­no­mia us ho agrairà.