TRENCA CLOSQUES

La ministra Montero celebrava que el conseller Giró assistís al Consell de Política Fiscal i Financera perquè significa “normalitat institucional”. De moment, la normalitat institucional entre Catalunya i Espanya se sintetitza molt bé amb les paraules trenca closques. Amb els dos mots separats, perquè la violència física i institucional de l’Estat contra l’independentisme català no s’atura ni permet altra solució que el silenci dels anyells. I amb els dos mots junts perquè és un puzle, impossible de completar satisfactòriament, malgrat que el govern de la Generalitat està decidit a provar-ho: una taula de diàleg amb caducitat amb una previsió de dos anys i dos llenguatges incompatibles; una comissió bilateral en un marc autonòmic minat per les enveges, i unes comissions interterritorials que La Moncloa sotmet al dictat perquè no se li ensorri la torre de Babel. Res no encaixa, ni per si sol ni amb nosaltres. S’entén que Aragonès no vulgui anar a la Conferència de Presidents i costa d’entendre què hi fem a la resta de comissions, si no és que un “trencaclosques” també és un “passatemps”.