LA REVOLUCIÓ INAJORNABLE

Dilluns passat, el grup intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides va fer públic l’informe sobre l’escalfament global del planeta. Els advertiments venen de lluny, però el document és, a hores d’ara, el més complet que s’ha fet, amb 234 científics implicats i més de 14.000 estudis analitzats. Les previsions són preocupants: increment de les temperatures mitjanes en 1,5 graus la propera dècada, augment del nivell del mar fins a 2 metres a finals d’aquest segle i fenòmens meteorològics extrems cada vegada més sovintejats, des de pluges torrencials fins a onades de calor. De fet, només cal seguir les notícies dels darrers dies per comprovar les catàstrofes naturals que ens aclaparen, des d’incendis devastadors fins a pluges torrencials, que s’intueixen com un preludi del que pot venir.

En la seva curta història, l’ésser humà ha protagonitzat diverses revolucions que han canviat la seva forma de viure: la neolítica, la industrial, la liberal, la tecnològica. Totes han marcat l’avenç de la humanitat, tant des del punt de vista socioeconòmic com polític. Ara, empesos per una bomba de rellotgeria instal·lada al planeta en què vivim, ens cal liderar una nova revolució, l’ecològica.

No es tracta d’una solució senzilla. Des de la Revolució Industrial, a principisd del segle XIX, s’ha imposat un capitalisme salvatge que, a banda de generar diferències territorials i socials, ha estimulat una depredació inaturable dels recursos naturals i un consumisme sense límits, amb productes que cada vegada duren menys i que van carregats de més embolcall. Vivim atrapats per aquest model, com un hàmster que rodola permanentment sense saber exactament què fa ni cap on es dirigeix. I només accions molt contundents, que parteixin d’un gran acord entre els grans estats i en la major part dels casos impopulars, permetran redreçar la situació.

El nostre país no s’hauria de sentir aliè a aquesta tragèdia. Tanmateix, mentre es dona a conèixer l’informe, nosaltres debatem sobre l’ampliació de l’aeroport d’El Prat, un projecte que multiplicarà les emissions de CO2 i malmetrà una zona protegida. Es fa difícil pensar que una iniciativa com aquesta o com d’altres que s’han donat a conèixer els darrers dies encaixin amb la transformació que ens caldria impulsar. Contràriament, allò que ens caldria és potenciar projectes i propostes encaminades a una transformació radical del model econòmic, a liderar una revolució absolutament inajornable.