LA REVOLUCIÓ INAJORNABLE

Dilluns pas­sat, el grup inter­go­ver­na­men­tal d’experts sobre el canvi climàtic de les Naci­ons Uni­des va fer públic l’informe sobre l’escal­fa­ment glo­bal del pla­neta. Els adver­ti­ments venen de lluny, però el docu­ment és, a hores d’ara, el més com­plet que s’ha fet, amb 234 científics impli­cats i més de 14.000 estu­dis ana­lit­zats. Les pre­vi­si­ons són pre­o­cu­pants: incre­ment de les tem­pe­ra­tu­res mit­ja­nes en 1,5 graus la pro­pera dècada, aug­ment del nivell del mar fins a 2 metres a finals d’aquest segle i fenòmens mete­o­rològics extrems cada vegada més sovin­te­jats, des de plu­ges tor­ren­ci­als fins a ona­des de calor. De fet, només cal seguir les notícies dels dar­rers dies per com­pro­var les catàstro­fes natu­rals que ens acla­pa­ren, des d’incen­dis devas­ta­dors fins a plu­ges tor­ren­ci­als, que s’intu­ei­xen com un pre­ludi del que pot venir.

En la seva curta història, l’ésser humà ha pro­ta­go­nit­zat diver­ses revo­lu­ci­ons que han can­viat la seva forma de viure: la neolítica, la indus­trial, la libe­ral, la tec­nològica. Totes han mar­cat l’avenç de la huma­ni­tat, tant des del punt de vista soci­o­e­conòmic com polític. Ara, empe­sos per una bomba de rellot­ge­ria ins­tal·lada al pla­neta en què vivim, ens cal lide­rar una nova revo­lució, l’ecològica.

No es tracta d’una solució sen­zi­lla. Des de la Revo­lució Indus­trial, a prin­ci­pisd del segle XIX, s’ha impo­sat un capi­ta­lisme sal­vatge que, a banda de gene­rar diferències ter­ri­to­ri­als i soci­als, ha esti­mu­lat una depre­dació ina­tu­ra­ble dels recur­sos natu­rals i un con­su­misme sense límits, amb pro­duc­tes que cada vegada duren menys i que van car­re­gats de més embol­call. Vivim atra­pats per aquest model, com un hàmster que rodola per­ma­nent­ment sense saber exac­ta­ment què fa ni cap on es diri­geix. I només acci­ons molt con­tun­dents, que par­tei­xin d’un gran acord entre els grans estats i en la major part dels casos impo­pu­lars, per­me­tran redreçar la situ­ació.

El nos­tre país no s’hau­ria de sen­tir aliè a aquesta tragèdia. Tan­ma­teix, men­tre es dona a conèixer l’informe, nosal­tres deba­tem sobre l’ampli­ació de l’aero­port d’El Prat, un pro­jecte que mul­ti­pli­carà les emis­si­ons de CO2 i mal­metrà una zona pro­te­gida. Es fa difícil pen­sar que una ini­ci­a­tiva com aquesta o com d’altres que s’han donat a conèixer els dar­rers dies encai­xin amb la trans­for­mació que ens cal­dria impul­sar. Contrària­ment, allò que ens cal­dria és poten­ciar pro­jec­tes i pro­pos­tes enca­mi­na­des a una trans­for­mació radi­cal del model econòmic, a lide­rar una revo­lució abso­lu­ta­ment ina­jor­na­ble.