ACORDS PER A LA DESESTABILITAT

En un estiu que els temes informatius d’estiu estan passant a segon terme, la política torna a l’agenda amb l’advertiment de la CUP al govern que l’acord per a la investidura de Pere Aragonès no és un acord d’estabilitat i que els anticapitalistes poden deixar de prestar suport si les coses no prenen un altre caire. Les línies vermelles que, segons Mireia Vehí, portaveu a Madrid, i Dolors Sabater, presidenta del grup parlamentari, s’estan traspassant són la possible ampliació de l’aeroport d’El Prat, la injecció econòmica al Circuit de Catalunya i la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu. Val a dir que aquests projectes són pretextos magnífics per incomodar la CUP –i no només la CUP–, malgrat que en alguns de tan poc consensuats, com ara l’ampliació de l’aeroport, hi ha veus contràries tant des d’ERC –Marta Vilalta va advertir que no hi ha un acord tancat sobre això– com des de Junts –l’exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull es va mostrar a favor d’una ampliació sempre i quan que no anés en detriment de les zones verdes i protegides, com ara la Ricarda.

Però la CUP, després de treure 9 diputats les últimes eleccions al Parlament i recuperar la petja de la influència política, ha d’aspirar a alguna cosa més que a limitar-se a fer de veu de la consciència i assenyalar les febleses o contradiccions de qui governa. Com passa en ciutats d’arreu del país i de molts consells comarcals, la CUP sap que governar implica negociacions i complexitat.

Aquesta ambició i capacitat de condicionar l’acció de govern també es pot liderar amb iniciatives legislatives o posant sobre la taula propostes concretes. La CUP no és un actor passiu i té molta carrera per fer a l’hora de forçar el govern al gir cap a l’esquerra que li va exigir en els debats d’investidura, per exemple. Però també té una gran oportunitat (i responsabilitat), que és negociar els pressupostos amb el conseller d’Economia, Jaume Giró. I aquí també està en joc la seva destresa per aconseguir-ho. En tot cas, i sis anys després de diverses fórmules de suport entre ERC, JxCAT i CUP, la prova-error de l’estabilitat i la desestabilitat ja està testada i és de sobres sabut que és compartida.