DEBAT DE DRETS I LLIBERTATS

Ara que ha fet qua­tre anys de l’atemp­tat del 17 d’agost del 2017 a la Ram­bla de Bar­ce­lona ve al cas recor­dar que aquell dia no hi va haver cap babau que volgués sal­tar-se els cor­dons poli­ci­als que tan­ca­ven la zona ni que reclamés la medi­ació de la justícia al·legant que es vul­ne­rava cap dret a la lli­ber­tat indi­vi­dual. En canvi, avui, després d’un any i mig de pandèmia, de 82.739 morts i 4.745.558 d’afec­tats arreu de l’Estat i de tenir el sis­tema sani­tari sota màxima pressió i a punt del col·lapse, sí que hi ha escu­ra­lleis lle­pa­fils que dis­cu­tei­xen la potes­tat de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques i democràtiques per apli­car mesu­res de pro­tecció que avant­po­sen l’interès col·lec­tiu a l’indi­vi­dual. Per què aquesta acti­tud tan dife­rent? Sens dubte, perquè no s’ha fet l’esforç de cal­cu­lar la mit­jana diària de vícti­mes durant aquests dis­set mesos de pandèmia. 162 morts i 9.305 afec­tats per dia són unes xifres que jus­ti­fi­quen com­ple­ta­ment la presa d’unes mesu­res tan extra­or­dinàries com en un con­flicte armat con­ven­ci­o­nal.