D’HEROI A MALVAT

Aquesta setmana s’ha donat a conèixer que el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, es va desplaçar fins al Tribunal Suprem, l’Audiencia Nacional i el Palau de La Zarzuela sense coneixement dels seus superiors. La notícia és sorprenent i caldrà veure quines conseqüències polítiques comporta. Passi el que passi, el que és clar és que representa el punt culminant en el procés de deteriorament de la imatge d’un personatge que, en pocs mesos, ha passat d’heroi a malvat. La idealització del major Trapero va començar arran dels atemptats del 17 d’agost, i no només per la gestió d’aquella crisi, sinó també per la guerra bruta que va rebre des del Ministeri de l’Interior, aleshores en mans del PP. La persecució judicial i política a la qual va ser sotmès arran de l’1 d’octubre, el va situar a l’altar dels màrtirs i no va faltar qui va impulsar pàgines de suport a les xarxes socials o va estampar samarretes amb el seu rostre. Hores abans de declarar al Suprem, durant el judici pel procés, el cap de la Guàrdia Civil es va despatxar a gust contra ell i va entrar de ple en el martirologi del país. Però, hores després, va declarar l’afectat i, en un gest extremadament calculat, va afirmar que després de l’1 d’octubre s’havia ofert per detenir el president de la Generalitat. En un primer moment, hi ha qui va pensar que es tractava d’una estratègia de defensa, però la realitat és que Trapero no era cap heroi de l’independentisme, per molt que aparegués a les xefles de la Rahola, sinó un senzill policia obedient amb qui mana de veritat, és a dir, amb el govern espanyol. Fa pocs mesos, en l’única entrevista que ha concedit des del seu judici, va ratificar la seva lleialtat a l’Estat i va afirmar que si el president Aragonès li proposava fer un altre referèndum no pactat, el seu posicionament seria el mateix que l’any 2017. Ara, però, no només amenaça de detenir presidents, sinó que es dedica a reunir-se amb jutges i monarques sense coneixement dels seus superiors. Mala peça al teler.