FOTRE (AMB PERDÓ) SEAN SCULLY

L’artista irlandès Sean Scully ha anunciat que deixa Barcelona perquè la gent li parlava “completament en català, com dient «fote’t»” i perquè a l’escola el seu fill havia d’aprendre l’idioma del país. Feia vint-i-set anys que era a Catalunya i hem de suposar que aquest malestar ve de lluny (no tenim constància que la gent s’hagi posat a parlar català en els darrers mesos i encara menys que ho hagin fet, com a conxorxa, tots els seus amics, coneguts o saludats). Si hagués estat així, potser ens hauria donat l’oportunitat d’intentar complaure’l, disposats com estem a canviar de llengua per no fotre els altres. El problema de fons és que no sabem de quin país fuig realment Sean Scully. Si deixem de banda el seu cercle de gent disposada a fotre’l i fem cas a les enquestes, totes ens indiquen que el català retrocedeix, que cada vegada hi ha menys persones que el parlin, menys gent disposada a fotre l’Scully de torn. I encara més a Barcelona, on fins fa poc tenia el seu estudi. Si l’Scully hagués anat a un jutjat, si hagués passat per un quiosc o si hagués passejat pels carrers, difícilment hauria notat que la gent el volia fotre. Més aviat, al contrari. Però no, resulta que a la majoria de mortals ens resulta extremadament complicat sentir català al nostre país i, en canvi, Sean Scully ho feia “completament” i a tot arreu. I, com que ell és el centre de l’univers, hi veia una clara intencionalitat de fotre’l.

La qüestió és que per fugir d’aquest ambient irrespirable, Sean Scully se’n va nord enllà. Emigració lingüística, se’n deu dir. I s’estableix a Ais de Provença, una localitat on, amb una mica de sort, veurà l’occità retolat pels carrers i amb una mica més de sort el sentirà pels carrers. Bé, en aquest darrer cas, més que sort es tractarà d’un autèntic miracle. Perquè el problema d’allà, com el d’aquí, és que alguns segles enrere uns quants Scully de torn es van sentir fotuts i van imposar la seva llengua. Scully, doncs, té força probabilitats de sentir francès, cosa molt habitual a França, però és molt probable que això no el molesti. I també ho és que, en realitat, el problema no el tingui només amb el català, sinó amb qualsevol altra llengua minoritària. Ves per on, aquest és el nivell de tolerància del refotut Sean Scully.