SENSE SORTIDA

La dramàtica situació que es viu a l’Afganistan amenaça de convertir-se en una altra crisi migratòria. Hi ha desesperació entre els molts afganesos que es neguen a viure en la foscor d’un nou règim dels talibans. Les imatges ens transporten a l’estiu del 2015, quan milers de persones abandonaven Síria, cansades i exhaustes d’una guerra que havia començat el 2011 i que havia passat d’una violenta repressió del règim de Bashar al-Assad a la màxima amenaça d’Estat Islàmic, que dijous va tornar a deixar la seva sagnant empremta amb un atemptat a l’aeroport de Kabul. Per a aquells refugiats començava un periple que podia significar agafar una barca que els portés fins a una illa grega o arribar caminant a Europa pel que es va anomenar la ruta dels Balcans.

Les bones intencions d’alguns països com l’Alemanya d’Angela Merkel de seguida van topar amb el recel d’altres que no veien amb bons ulls les propostes que arribaven de la Unió Europea, amb un contingent de refugiats que s’havia de repartir entre tots els estats membres.

Aquells documents van quedar en paper mullat, i entre els grups que demanaven asil polític sempre hi havia un important nombre d’afganesos. L’arribada dels talibans ha precipitat una situació que durant les darreres dècades havia estat un degoteig constant. I és que en aquest país asiàtic la violència no ha deixat d’existir en els darrers quaranta anys, i l’èxode de persones que han anat abandonant el país ha estat continu. Al Pakistan, per exemple, hi viuen més d’un milió de refugiats afganesos i a l’Iran, més de 700.000. Turquia ja ha començat a construir un mur per evitar que els refugiats afganesos puguin arribar al país. Ankara esgrimeix que al seu dia ja va acollir refugiats sirians (es calcula que al país n’hi ha més de 3 milions) i que la seva capacitat per rebre més gent està esgotada. Per la seva banda, Grècia no es vol tornar a convertir en la porta d’entrada d’Europa i, en un gest inaudit –entre Ankara i Atenes hi ha oberts diversos conflictes–, s’ha unit a la posició del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan. L’arribada dels talibans al poder ha precipitat una fugida que pot tornar a provocar un drama humanitari i que deixa al descobert les desencertades actuacions militars que s’han fet a l’Afganistan durant les darreres dues dècades.

La crisi de refugiats del 2015 –que per a moltes persones (i famílies senceres) ha suposat acabar en un centre de detenció en una illa grega– es va tancar en fals. El nombre de refugiats al món va arribar el 2020 a un màxim històric: 79,5 milions de persones. Una situació límit que la comunitat internacional haurà de començar a abordar i que demana, segurament, gestionar d’una manera més eficient tots els conflictes oberts, com ara el de l’Afganistan.