DOBLE MORAL

En pocs dies de diferència, hem pogut contemplar amb sorpresa i de ben a prop la cara més hipòcrita d’un Estat espanyol sense escrúpols a l’hora de saltar-se les lleis per repatriar menors a Ceuta en ple mes d’agost i gairebé a la vegada córrer a fer-se la foto amb els afganesos refugiats a la base militar de Torrejón de Ardoz. Fernando Grande-Marlaska, sí, aquell ministre que ha estat condemnat un munt de vegades pel Tribunal Europeu de Drets Humans per no investigar les denúncies per tortures, va passar completament de la normativa amb els menors marroquins fins que una jutgessa va dir prou. Però no passa res. La capacitat d’avergonyir el personal amb una doble moral de fireta és infinita. El govern de Pedro Sánchez veu compatible i normal capitanejar un gran moviment de solidaritat internacional acollint refugiats de l’Afganistan, qüestió que està fora de judici i, al mateix temps, expulsar menors marroquins.

Avui en dia, això de governar va d’administrar els tempos i el ressò mediàtic sense posar-se vermell. El president del govern espanyol va trigar minuts a liquidar les seves vacances a Lanzarote, inventar-se un hub d’acollida i volar cap a Madrid per fotografiar-se amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel. Tampoc hi va faltar, evidentment, el rei Felip VI, que no va trigar a apuntar-se a la festa. I és que per a la monarquia no necessàriament és incompatible vendre armes a països àrabs i aplaudir l’arribada de nens afganesos que fugen del terror. Més doble moral, i amb corona. Sánchez ja va demostrar quan va tenir retingut el vaixell Aquarius d’Open Arms sis mesos al port de Barcelona que la seva consciència va segons bufa el vent. Tot s’emmarca en l’art d’una política de neteja d’imatge, que bona falta li fa al país espanyol dins la Unió Europea. Ara, de sobte, “una de les democràcies més avançades del planeta” pateix per la desigualtat del tercer món. Ni la manipulació mediàtica més ostentosa pot negar que Espanya només va resoldre favorablement el 5% de les sol·licituds d’asil el 2020, molt per sota de la mitjana europea, del 30%. Tot sigui per blanquejar un dels estats més qüestionats, per exemple, pel funcionament d’una justícia cada cop més injusta.