“PROSPERITAT, CONCÒRDIA IJUSTICIA

Visita de Casado a l’espanyolíssima Catalunya. Critica la política de Pedro Sánchez envers Catalunya i planteja el pla del seu partit per a la recuperació de la llibertat i la prosperitat de Catalunya. El de la prosperitat, receptes Ayuso. El de la llibertat, un remake de l’operació SSS tapant forats i fuites: modificacions legislatives ad hoc (nou delicte de convocatòria de referèndum il·legal, prohibició dels indults per delictes de rebel·lió i sedició, nova tipificació de delicte de rebel·lió impròpia com el d’alta traïció) i arrasar els que consideren els puntals de la Catalunya rebel (relacions exteriors, escola catalana i la CCMA). Faran alguna llei orgànica per suprimir el Diplocat, esmenaran el projecte de llei de l’audiovisual al Congrés “per evitar la propaganda” i si en tenen l’oportunitat modificaran la llei espanyola d’educació per “posar fi a l’adoctrinament” i per garantir “l’ensenyament bilingüe”; ho amaniran amb més judicialització del que ha de ser terreny de la pedagogia, perquè el TSJC i el Suprem rematin el que fa anys que intenten: trinxar el nostre model d’immersió, que és trinxar qualsevol possibilitat d’igualar el coneixement del català amb el del castellà a Catalunya.

Perles dialèctiques de la posada en escena a Barcelona: “Catalunya és de tots els espanyols i Espanya, de tots els catalans”, “cap español val més que un altre, neixi on neixi, visqui on visqui o parli la llengua que parli” i “Catalunya és lliure perquè és espanyola”. El general Yagüe quan va entrar a Lleida el 1938 va dir: “Vinc en nom del Caudillo a donar-vos el pa, la pau i la justícia.” Casado ha vingut a avisar i a avisar-nos que ho vol arrasar tot: “Vinc a donar-vos prosperitat, concòrdia i justícia [de la nuestra]”.

Per a mi un espanyol de dretes no és igual que un espanyol d’esquerres. Si no tenim clar quin ha de ser el paper i la funció dels partits majoritaris a Catalunya a les cambres legislatives espanyoles ara i en el futur, ja cal que ens calcem. Per a mi, el “com pitjor millor” no és una estratègia vàlida, ni tampoc picar-se el pit per veure qui és menys autonomista. Vull respostes i la construcció d’alternatives i de futur de prosperitat i de llibertat reals per a la Catalunya que la majoria de catalans desitgi, i col·laborar a construir les majories que assegurin aquest futur.