SORTIR DE CACERA

Una manera de blanquejar o justificar una agressió violenta és preguntar-se si hi ha una motivació política al darrere. Voleu dir que ha estat homòfoba? Voleu dir que és racista? Voleu dir que és misògina? Com si les agressions, les vexacions i les humiliacions, o qualsevol greuge que es faci en contra d’una persona, poguessin tenir cap base justificable.

Això és propi de l’extrema dreta, però també de tot un sistema polític i mediàtic que, directament o indirectament, la sustenta. Una mena de “sí, però, és clar” que plana en el substrat del discurs. Una cançó que va i ve i s’atribueix a causes més generals que sí que tenen un fons polític: la immigració, les reivindicacions de drets dels LGTBI o de les dones.

Aquesta setmana, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha declarat que els Mossos tenen detectats grups que surten de cacera contra persones del col·lectiu LGTBI. Que hi ha hagut un augment dels atacs ho certifica tant el cos policial com l’Observatori contra l’Homofòbia. Se n’han donat casos tot l’estiu, començant per la brutal agressió al Somorrostro a finals de maig i continuant pel jove santcugatenc a qui van deixar inconscient a començaments de juliol i l’assassinat a cops d’en Samuel, un noi gallec a qui un grup de catorze individus van apallissar mentre li cridaven “maricón”.

Es descriuen com a delictes d’odi les discriminacions per raó de raça o origen ètnic, la xenofòbia, la discapacitat, l’antisemitisme, per la religió o les creences, per orientació o identitat sexual, per ideologia o per aporofòbia o exclusió social. A la pràctica, tot el que no s’inclogui en els privilegis de la majoria pot ser considerat un greuge i es pot emparar en un delicte d’odi. Però aquestes clàusules que haurien de protegir les minories i els col·lectius més vulnerables, també s’han emprat per protegir i reforçar posicions de poder, com va passar amb la condemna dels nois d’Altsasu, els vuit joves que van ser empresonats de forma preventiva i acusats de terrorisme i delicte d’odi per una batussa en un bar amb guàrdies civils de paisà.

I en això es resguarda Vox quan avisa que portaran als tribunals tots aquells que els vinculin amb l’increment de les agressions, com un delicte d’odi contra la seva ideologia. Seria el súmmum dels despropòsits si no fos perquè l’extrema dreta sempre es refugia en la victimització. I mentre s’erigeixen com els guardians de les ofenses, el feixisme s’exhibeix, amenaça i va fent.