SENSE CONCESSIONS

Línia dura i vella guàrdia. Amb aquestes credencials es presentava aquesta setmana el nou govern de l’Afganistan. La majoria dels seus representants formen part del pinyol de l’organització i tenen una important ascendència religiosa. La figura clau i poderosa en aquest organigrama és el mul·là Hassan Akhund, un dels líders del moviment talibà i que és a la llista negra de les Nacions Unides. Ahkund era una persona molt propera al mul·là Omar, fundador de l’organització mort el 2013 a causa d’una tuberculosi.

El nou govern que comença a caminar té precisament com a ministre de Defensa Mohammad Yakub Mujahid, líder de la branca militar talibana i fill del mul·là Omar. El ministre de l’Interior serà el mul·là Sirajuddin Haqqani, membre de Haqqani, una xarxa que els Estats Units considera terrorista pels seus vincles amb Al-Qaida i pels atacs constants durant les dues últimes dècades contra soldats nord-americans destinats a l’Afganistan. Aquests són només alguns dels noms que destaquen del nou executiu, que els seus integrants ja s’han afanyat a remarcar que és “provisional”. De moment, i com era de suposar, la quota femenina brilla per la seva absència. El nou govern talibà, farcit de pesos pesants de l’organització, no pot amagar la preocupació que suposa que les dones estiguin liderant protestes contra l’executiu en diverses ciutats de l’Afganistan. Durant les darreres setmanes, ha intentat suavitzar la seva imatge de cara a la comunitat internacional, però els primers passos que ha donat demostren que la nova versió talibana no s’allunya de la que va pujar el poder el 1996 i s’hi va estar fins al 2001. Els islamistes van assegurar que quan arribessin al poder defensarien els drets de les dones al nou emirat. Fals. Durant aquests dies s’ha prohibit a les dones fer esport: creuen que la seva pràctica tampoc és tan necessària ni útil per a dones i nenes. Les protestes que se succeeixen aquests dies són la mostra del creixent descontentament d’una societat que veu com s’aboca de nou als dies més negres de la seva història. Les dones han sortit al carrer a protestar, amb el perill que això comporta, perquè no se les oblidi. De fet, el nou govern talibà és vist amb preocupació des dels Estats Units i la Unió Europea. La línia dura que han marcat els islamistes des de l’inici és evident i ara caldrà discernir què es fa amb les ingents quantitats de diners que s’envien per a ajuda humanitària urgent en un país que viu una situació extrema. De moment, la Xina ha tornat a avançar per la dreta i, a més de reconèixer el govern talibà, s’ha compromès a enviar-los diners. Nous equilibris geopolítics que segur que donaran rèdit a Pequín.

I mentrestant, la llibertat de les dones afganeses va quedant empetitida fins que al final quedin tancades entre les quatre parets de casa seva. Fins quan?