La República que bull
APROFITEU LA DIADA
Aquesta Diada serà una de les més estranyes dels últims anys. Des que se’n va instaurar la celebració, l’11-S ha servit per reivindicar la simple existència de Catalunya com a nació; per cridar llibertat, amnistia i estatut d’autonomia (aquest any en fa 45 de Sant Boi); per exigir al president de la Generalitat que posi les urnes; per deixar clar que volem la independència i també per demanar la llibertat dels presos polítics. Tot segons ha anat bufant el vent de la història, que últimament ha bufat huracanat.
Com que els catalans, almenys els independentistes de base, som força disciplinats, sortirem al carrer com fem sempre, amb més o menys colla. Per les xifres no patiu, sempre ens diran que no som prous. Sortirem al carrer amb la substancial diferència que enguany no sabem ben bé què hi sortirem a fer. A demanar la independència? A cridar llibertat, amnistia i estatut d’autonomia com l’any 1976? A llançar crides entusiàstiques en favor de la taula de diàleg? A protestar contra els polítics dividits més que mai o igual que sempre, només que ara se’ls nota massa que no es poden suportar? Sortirem a fer tot això alhora, en una demostració col·lectiva del caos estratègic imperant?
Sigui el que sigui, el pitjor que pot passar en una festa nacional és caure en la rutina. Ep, tret que es commemori en un estat independent, on la rutina no només és recomanable sinó exigible com a signe de normalitat. Al nostre país van passant els anys i no tenim res a celebrar. I molt a aconseguir, a més de recuperar alguns llençols extraviats en les últimes bugades. No seria bo, per tant, retornar al ritual retòric dels anys vuitanta i noranta del segle passat, de commemoració relaxada amb, a tot estirar, nuclis reduïts que feien córrer una mica els grisos, que en aquells temps eren marrons.
Des de les planes de La República toca fer una crida a la mobilització. La fem sense dubtar-ho. Instem tots els patriotes immunes al desànim i al descoratjament que aprofiteu la Diada. Aprofiteu-la per fer una acció concreta que contribueixi a salvar el país: passeu en massa per La Setmana del Llibre en Català i fireu-vos una bona colla d’exemplars. És una acció específica i molt efectiva per enfortir-nos com a nació. Un gest que té conseqüències positives immediates per a la pàtria. La llengua és el nostre valor refugi i els llibres en són la caixa forta. Comprar llibres en català és una gran manifestació de confiança en els nostres valors com a país.
I si no teniu temps de fer-ho per la Diada, no patiu. Hi ha més dies, que per això es diu La Setmana.