LA TAULA, UN DECORAT

Se li va esca­par a Pedro Sánchez quan va ser incapaç d’expli­car com havien ocu­pat dues hores de reunió amb Pere Ara­gonès. I el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat ho va rati­fi­car afir­mant que el més impor­tant de tot era tenir el govern espa­nyol asse­gut a la taula de nego­ci­ació. El més trans­cen­dent de la tro­bada de dime­cres entre el govern més pro­gres­sista de la història d’Espa­nya i el govern més inde­pen­den­tista de la història de Cata­lu­nya és una sim­ple foto. I com que els dos man­da­ta­ris la van ves­tir amb una pirotècnia ver­bal abu­siva en quan­ti­tat i insul­tant en qua­li­tat, només la lec­tura dels detalls ens per­met extreure’n con­clu­si­ons. Què han fet els dos governs en els divuit mesos trans­cor­re­guts entre la pri­mera i la segona tro­bada, entre la pri­mera i la segona foto? La part espa­nyola només ha sabut rati­fi­car la distància que la separa d’un acord amb els inde­pen­den­tis­tes. I la part cata­lana, ha estat incapaç de con­sen­suar i pre­pa­rar un equip nego­ci­a­dor i ho ha uti­lit­zat de pre­text per apro­fun­dir en la seva par­ti­cu­lar dis­puta par­ti­dista. La taula de diàleg només és un deco­rat per a la foto.