QUÈ SALVARIES?

Aquests dies en què la natura s’imposa, arrasa, s’obre pas sobre habitatges, plantacions..., em quedo mirant i contemplant la imatge esglaiadora. El magma, la lava i tot l’estrèpit que comporta veure un volcà en acció ens connecta amb el més essencial, amb la nostra part més primitiva. L’ésser humà i la Terra. El medi ambient i la nostra absoluta irresponsabilitat constant.

Tanmateix, hi ha alguna cosa més. Hi ha les vides de tanta gent que veu, a càmera lenta, com tot el que tenen desapareix engolit per la lava. És una sensació descoratjadora, perquè a mesura que la colada avança a poc a poc, sembla que hi ha temps per agafar-ho tot i salvar-ho. Però no és així. Les famílies han tingut escassos minuts per intentar endur-se allò que consideraven imprescindible i han vist com casa seva, els seus records, tots els seus béns s’esfumaven. Què salvaries? Què prioritzaries posar al maleter del cotxe en un espai de temps tan limitat? Com afrontaries una vida sabent que deixaràs de veure casa teva, els teus records, totes les coses per les quals has treballat tant, per les quals has sofert i alhora, tot allò has cuidat i estimat?

Aquesta setmana, La República aborda la història de l’exili, una realitat dels que van haver de prendre la decisió de marxar, de deixar-ho tot enrere, d’escollir què salvaven –si en van tenir l’oportunitat–. Una decisió punyent, per supervivència, que significava desprendre’s dels seus orígens, de les seves arrels, de la seva seguretat. No van tenir cap més remei. La història no ha donat espai per conèixer aquesta realitat. La realitat de centenars de milers de persones perseguides, que no van fer cap altra cosa que ser conscients del que era la llibertat, la democràcia i el que comportava defensar-la. Centenars de milers de persones valentes, que van deixar enrere una terra estimada, una terra ferida, una terra que ja no era la seva. Persones que si haguessin pogut salvar alguna cosa gran, de ben segur que haurien salvat la pau, la democràcia, la vida, la dignitat. La van tenir, en lloc segur, més enllà de les nostres fronteres.