MARXEM DE LA TAVERNA

Si el govern espa­nyol ha fet un avant­pro­jecte de llei de comu­ni­cació audi­o­vi­sual que dei­xa­ria nues les llengües perifèriques de l’Estat davant la vora­ci­tat de les grans pro­duc­to­res i dis­tribuïdores, no és ni per oblit ni per ignorància. És per inca­pa­ci­tat abso­luta. Amb minis­tres, direc­tors gene­rals, alts càrrecs i asses­sors pro­ce­dents de les ter­res on es parla català i aranès, gallec i basc, no és pos­si­ble negli­gir la sal­va­guarda de les llengües mino­ritàries ni igno­rar que la refo­tuda Cons­ti­tució declara aquest estat com a plu­ri­lingüe i els obliga a defen­sar-les. Si volem mar­xar d’aquest estat, con­ver­tit en una taverna a peu de minis­te­ris, també és perquè volem pro­te­gir la nos­tra llen­gua com fan tots els països de la Unió Euro­pea amb les seves, entre ells els que tenen un nom­bre d’habi­tants sem­blant al de Cata­lu­nya o al de la comu­ni­tat lingüística del català: Dina­marca (5,8 mili­ons), Noru­ega (5,9), Finlàndia (5,5), Bulgària (7), Croàcia (4), Eslovàquia (5,5), Grècia (10,70), Suècia (10), Hon­gria (9,7), Por­tu­gal (10,3) i República Txeca (10,6).