Malasaña, un cas obert

Tres quartes parts de les incidències d’LGTBI-fòbia registrades per la Generalitat no acaben en denúncia, segons les conselleries d’Igualtat i Feminismes i la d’Interior. Les raons que s’indiquen són la por, la falta d’atenció per part de l’administració i la inexistència d’un espai jurídic. La darrera situació afecta, sobretot, les persones trans en l’àmbit educatiu, el sanitari, el registre civil i l’entorn laboral i familiar.

Els mitjans de comunicació tenen un rol important a l’hora de crear una consciència col·lectiva sobre qüestions que afecten la vida de la ciutadania. Així, la manera d’explicar les agressions LGTBI-fòbiques influirà en la decisió de moltis agredidis a l’hora de denunciar o no l’atac patit. És per això que resulta preocupant la cobertura mediàtica de l’agressió de principis de setembre al barri madrileny de Malasaña, en què es va gravar, amb un ganivet, la paraula maricón a la natja d’un jove de 20 anys. En un primer moment, el noi va denunciar que les ferides eren fruit d’un atac perpetrat per vuit encaputxats. Després va dir que les lesions eren consentides i que havia mentit per amagar-ho al seu xicot. “Tan sols volia que em curessin les ferides i que la meva identitat romangués secreta”, va dir a El Español.

A partir d’aquí, força mitjans s’han limitat a informar que el noi serà investigat per simulació de delicte. Tanmateix, hi ha circumstàncies que haurien de ser analitzades amb més deteniment. La versió més completa del cas, que casa força amb els retalls apareguts a la resta de mitjans, la dona El Español: el noi era treballador sexual, havia practicat sadomasoquisme en el passat –segons alguns clients– i va patir l’agressió durant un servei amb dos homes. Cal recordar, però, que les pràctiques sadomasoquistes estan molt consensuades entre les parts, siguin de pagament o no. Participar en relacions d’aquesta mena no implica acceptar totes les agressions o vexacions que s’hi puguin produir. De fet, una notícia publicada a l’Heraldo de Aragón argumentava que, encara que el noi consentís les lesions, podrien constituir una agressió amb tracte vexatori i degradant, segons el Codi Penal.

Arran del cas, la psicòloga forense Helena Cortina explicava a El Salto que les pràctiques sadomasoquistes no s’inicien de cop i de manera tan brutal com és la gravació de la paraula maricón en una natja, “i res indica que la víctima tingués cicatrius que suggerissin una iniciació prèvia a aquesta mena de pràctiques”. Cortina continua dient que no és plausible que les lesions fossin acordades si l’acusat volia amagar-les al xicot i anés a urgències a demanar un informe de lesions. La psicòloga forense aventura la possibilitat que el jove mentís en la denúncia per evitar ser qüestionat sobre la seva feina. A Espanya, les treballadores, treballadoris i treballadors sexuals viuen una situació de desemparament que dificulta la denúncia de les agressions patides. La llei d’estrangeria, causant que la prostitució sigui una de les poques sortides laborals per a les dones migrants en situació irregular, serveix a la vegada com a dissuasió per denunciar una agressió. També són dissuasives la llei mordassa i les ordenances municipals que prohibeixen la prostitució al carrer, així com, en l’àmbit social, l’estigmatització envers qui exerceix el treball sexual. Fruit d’aquesta estigmatització és la creença que un treballador sexual no pot ser violat en l’exercici de la seva feina, cosa que és falsa.

Practicar el sadomasoquisme o ser prostitut no és una carta blanca per rebre qualsevol mena d’abús. Tampoc fa ser menys gai, lesbiana, trans, bisexual o asexual. La resposta a informacions que indicarien que va mentir per por de patir una estigmatització afegida a la de ser homosexual no pot ser ni el silenci dels mitjans ni el de les associacions LGTBI. Mentre no hi hagi més informació periodística que esclareixi les hipòtesis i, en cas de confirmar-les, denunciïn l’estigmatització que pateix qui practica el treball sexual, d’una banda, i el sadomasoquisme, de l’altra, el de Malasaña és un cas obert, més enllà del seu recorregut judicial.