Malasaña, un cas obert

Tres quar­tes parts de les incidències d’LGTBI-fòbia regis­tra­des per la Gene­ra­li­tat no aca­ben en denúncia, segons les con­se­lle­ries d’Igual­tat i Femi­nis­mes i la d’Inte­rior. Les raons que s’indi­quen són la por, la falta d’atenció per part de l’admi­nis­tració i la ine­xistència d’un espai jurídic. La dar­rera situ­ació afecta, sobre­tot, les per­so­nes trans en l’àmbit edu­ca­tiu, el sani­tari, el regis­tre civil i l’entorn labo­ral i fami­liar.

Els mit­jans de comu­ni­cació tenen un rol impor­tant a l’hora de crear una consciència col·lec­tiva sobre qüesti­ons que afec­ten la vida de la ciu­ta­da­nia. Així, la manera d’expli­car les agres­si­ons LGTBI-fòbiques influirà en la decisió de mol­tis agre­di­dis a l’hora de denun­ciar o no l’atac patit. És per això que resulta pre­o­cu­pant la cober­tura mediàtica de l’agressió de prin­ci­pis de setem­bre al barri madri­leny de Malasaña, en què es va gra­var, amb un gani­vet, la paraula maricón a la natja d’un jove de 20 anys. En un pri­mer moment, el noi va denun­ciar que les feri­des eren fruit d’un atac per­pe­trat per vuit enca­put­xats. Després va dir que les lesi­ons eren con­sen­ti­des i que havia men­tit per ama­gar-ho al seu xicot. “Tan sols volia que em cures­sin les feri­des i que la meva iden­ti­tat romangués secreta”, va dir a El Español.

A par­tir d’aquí, força mit­jans s’han limi­tat a infor­mar que el noi serà inves­ti­gat per simu­lació de delicte. Tan­ma­teix, hi ha cir­cumstàncies que hau­rien de ser ana­lit­za­des amb més dete­ni­ment. La versió més com­pleta del cas, que casa força amb els retalls apa­re­guts a la resta de mit­jans, la dona El Español: el noi era tre­ba­lla­dor sexual, havia prac­ti­cat sado­ma­so­quisme en el pas­sat –segons alguns cli­ents– i va patir l’agressió durant un ser­vei amb dos homes. Cal recor­dar, però, que les pràcti­ques sado­ma­so­quis­tes estan molt con­sen­su­a­des entre les parts, siguin de paga­ment o no. Par­ti­ci­par en rela­ci­ons d’aquesta mena no implica accep­tar totes les agres­si­ons o vexa­ci­ons que s’hi puguin pro­duir. De fet, una notícia publi­cada a l’Heraldo de Aragón argu­men­tava que, encara que el noi con­sentís les lesi­ons, podrien cons­ti­tuir una agressió amb tracte vexa­tori i degra­dant, segons el Codi Penal.

Arran del cas, la psicòloga forense Helena Cor­tina expli­cava a El Salto que les pràcti­ques sado­ma­so­quis­tes no s’ini­cien de cop i de manera tan bru­tal com és la gra­vació de la paraula maricón en una natja, “i res indica que la víctima tingués cica­trius que sug­ge­ris­sin una ini­ci­ació prèvia a aquesta mena de pràcti­ques”. Cor­tina con­ti­nua dient que no és plau­si­ble que les lesi­ons fos­sin acor­da­des si l’acu­sat volia ama­gar-les al xicot i anés a urgències a dema­nar un informe de lesi­ons. La psicòloga forense aven­tura la pos­si­bi­li­tat que el jove mentís en la denúncia per evi­tar ser qüesti­o­nat sobre la seva feina. A Espa­nya, les tre­ba­lla­do­res, tre­ba­lla­do­ris i tre­ba­lla­dors sexu­als viuen una situ­ació de des­em­pa­ra­ment que difi­culta la denúncia de les agres­si­ons pati­des. La llei d’estran­ge­ria, cau­sant que la pros­ti­tució sigui una de les poques sor­ti­des labo­rals per a les dones migrants en situ­ació irre­gu­lar, ser­veix a la vegada com a dis­su­asió per denun­ciar una agressió. També són dis­su­a­si­ves la llei mor­dassa i les orde­nan­ces muni­ci­pals que pro­hi­bei­xen la pros­ti­tució al car­rer, així com, en l’àmbit social, l’estig­ma­tit­zació envers qui exer­ceix el tre­ball sexual. Fruit d’aquesta estig­ma­tit­zació és la creença que un tre­ba­lla­dor sexual no pot ser vio­lat en l’exer­cici de la seva feina, cosa que és falsa.

Prac­ti­car el sado­ma­so­quisme o ser pros­ti­tut no és una carta blanca per rebre qual­se­vol mena d’abús. Tam­poc fa ser menys gai, les­bi­ana, trans, bise­xual o ase­xual. La res­posta a infor­ma­ci­ons que indi­ca­rien que va men­tir per por de patir una estig­ma­tit­zació afe­gida a la de ser homo­se­xual no pot ser ni el silenci dels mit­jans ni el de les asso­ci­a­ci­ons LGTBI. Men­tre no hi hagi més infor­mació periodística que escla­reixi les hipòtesis i, en cas de con­fir­mar-les, denunciïn l’estig­ma­tit­zació que pateix qui prac­tica el tre­ball sexual, d’una banda, i el sado­ma­so­quisme, de l’altra, el de Malasaña és un cas obert, més enllà del seu recor­re­gut judi­cial.