VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL

Auna de les tècniques de tortura que aplicava la Brigada Politicosocial de la Policía Nacional a l’edifici de la Via Laietana a finals dels anys seixanta li deien la cigonya. Consistia a fer ajupir el detingut i emmanillar-lo per darrere dels genolls. A les primeres molèsties, li seguien doloroses rampes que acabaven sent inaguantables. Si queia, els agents li donaven cops de peu fins a afartar-se’n. N’hi havia una altra, coneguda com el santcrist, en què es feia estirar el detingut en una taula panxa enlaire; li lligaven les cames i el tors li quedava penjant perquè la sang li baixés al cap. Després, el colpejaven amb diferents elements com tovalloles molles, guies telefòniques gruixudes, pals... En altres casos, s’aplicaven corrents elèctrics al cos quan estava mullat, especialment als genitals, i la tristament coneguda ruleta russa també formava part de la llista. Ramon Morales era integrant del sindicat CCOO a Mataró quan arran d’una manifestació el van detenir i el van traslladar a la comissaria barcelonina. No havia fet els 18 anys i allà va conèixer de primera mà algunes de les tècniques descrites més amunt. Ell és només un dels testimonis que em va parlar de les tortures practicades a la seu policial de la Via Laietana, que es van allargar durant més de quaranta anys.

L’edifici, de maleïda memòria, està pendent des del 2017 de convertir-se en un centre de denúncia de la tortura i la lluita antifranquista. Una proposta aprovada pel Congrés dels Diputats que, com moltes d’altres, dorm en un calaix. Que amb aquest escenari, tot un secretari d’estat de Seguretat es permeti ara qualificar la comissaria com un símbol de democràcia i servei públic no és ni una errada ni un oblit. Les paraules del representant d’Interior són una escopinada a la cara de les víctimes de tortures, amb la garantia que no rebran una resposta contundent. Parlen de conciliació quan el que només busquen és humiliació. De respecte, ja en parlarem un altre dia.

A en Ramon li vaig preguntar si s’havia plantejat perdonar els seus botxins. “Perdonar? A una persona que no coneixes de res, a qui no has fet res i que t’ha inflat a cops amb l’excusa que rebia ordres? Mai”. Potser que en prenguem exemple.