LA VACUNA, LA REGLA I UN CONILL

Aviat farà un any que les primeres vacunes contra el coronavirus es van començar a distribuir als països rics. A Catalunya, fa sis mesos que s’administren massivament i ja hi ha més d’un 73% de la població que està immunitzada. Durant tot aquest temps, s’han anat coneixent casos de dones a les quals la vacunació ha provocat irregularitats en el cicle menstrual. Tot i això, aquestes anomalies no apareixen a la llista dels efectes secundaris estudiats, i hi ha el risc de passar-les per alt. No seria res nou. Tradicionalment, la salut pública i la recerca mèdica en el món occidental estan marcades per un biaix de gènere. L’exemple més conegut és el de les malalties cardiovasculars. Són la primera causa de mort entre les dones –a l’Estat espanyol moren cada any 9.000 dones més que homes per aquest motiu– però, en canvi, estan molt masculinitzades. Tots sabem que hem d’estar alerta davant de símptomes com un dolor fort al pit que es mou cap al braç esquerre, perquè és allò que tots imaginem com un infart. Però aquest és el símptoma típic en els homes, mentre que en les dones un infart provoca altres coses, que van des d’un fort dolor d’estómac, fins al cansament generalitzat, dificultats per respirar, o altres sensacions més vagues i poc definides, com l’insomni. Això fa que molts infarts femenins es detectin tard: el 56% de les dones moren abans d’arribar a un hospital, mentre que el percentatge d’homes és del 42%. Però no es tracta només d’aquests casos més greus: durant molt de temps el cos masculí ha estat el patró amb què s’ha mesurat tota la recerca mèdica i ara sabem –i el coronavirus ho ha refermat– que homes i dones no reaccionen igual ni a malalties ni a tractaments. El cas de les vacunes i la menstruació pot ser un nou exemple d’aquest biaix, que tendeix a treure importància a allò que li passa al cos de les dones. És cert que en aquesta ocasió no es tracta d’una reacció adversa greu, però ja hi ha veus científiques que estan reclamant que s’estudiï més detalladament. També han aparegut responsables de salut pública insistint que no cal patir perquè no s’ha demostrat que les anomalies menstruals afectin la fertilitat de les dones vacunades. Patriarcat per partida doble: treure importància al malestar de les dones i preocupar-se només per si afecta la seva capacitat reproductiva. És inevitable pensar que si l’efecte secundari de les vacunes fos la irritació i la inflamació dels testicles durant unes quantes setmanes, el fenomen ja s’hauria estudiat del dret i del revés.

I mentrestant, a moltes dones se’ns continuen inflant els ovaris amb l’enèsim exemple de cosificació: seguidors de la pel·lícula de dibuixos animats Space Jam, indignats perquè la protagonista –un conill!– no té prou pit en relació amb la versió dels anys noranta.