TROBAR AIGUA A MAR

L’intent de la CUP de forçar el govern a posar data al referèndum d’auto­de­ter­mi­nació ha fet que molts cro­nis­tes de la vida política del país s’hagin ado­nat ara –bé ho titu­len, si més no– que la for­mació anti­ca­pi­ta­lista manté diferències difícils de sal­var amb aquells amb qui fa uns mesos va sig­nar un acord de gover­na­bi­li­tat. També els matei­xos cupai­res se sor­pre­nen que ERC i Junts no avan­cin més ràpida­ment cap a l’auto­de­ter­mi­nació ni tom­bin més deci­di­da­ment l’acció de govern cap a l’esquerra, quan amb prou fei­nes ha pas­sat prou temps perquè s’asse­qui la sig­na­tura del pacte o s’esbor­rin els ante­ce­dents polítics dels seus inter­lo­cu­tors. I se sob­ten, també, Junts i ERC, que fan cara de moni­ato quan la CUP els can­via l’esquer que havien accep­tat empas­sar-se per un altre de més mal enca­nyo­nar, mal­grat que això, la política de la ratera, és el que la CUP prac­tica més assídua­ment des que els seus vots par­la­men­ta­ris comp­ten per fer majo­ria. Que Santa Llúcia els con­servi a tots la vista, que d’això que els passa, se’n diu tro­bar aigua a mar.