LLEIS FONAMENTALS

Quan vaig començar a estudiar dret em va tocar el torn de tarda. El primer any va ser desconcertant, perquè no estava acostumada a l’horari i el ritme de les classes era molt diferent del de la majoria dels meus companys. El perfil que triava voluntàriament el torn de tarda solia ser gent més gran, treballadors que, o bé necessitaven estudiar, o bé ho feien perquè era el moment en què la vida els havia donat l’oportunitat que abans no havien tingut. Aviat em vaig adonar que el torn de tarda ens donava més possibilitats de tenir un aprenentatge dinàmic, ja que érem un grup molt més reduït i els professors eren professionals que compaginaven la seva feina amb la docència, amb la qual cosa podíem tenir un accés a la pràctica jurídica en les assignatures.

Aquesta setmana hem vist sentències per part del Constitucional que m’han recordat els anys en què vaig estudiar aquesta assignatura. Primer i segon. Vaig tenir la gran sort de tenir el professor Santaolalla, que va saber generar un gran interès per la seva matèria. Un ferm constitucionalista, des de l’àmbit jurídic, que ens va explicar la seva assignatura sabent posar-la en el context de la UE. A través de tractats internacionals, d’acords i de dret comparat, vam aprendre a entendre la Constitució i la seva història.

Tanmateix, companys del torn del matí van estudiar amb un professor ben diferent. A ell li semblava que a les seves classes s’havia d’aprendre per sobre de qualsevol cosa el llegat franquista: concretament les lleis fonamentals. Després, feia fer un treball a qui volgués llegir la Constitució per cobrir l’expedient, però es passava el curs aprofundint en les bondats del sistema anterior. Segons em deien els companys, els insistia que “per entendre realment el sistema judicial espanyol és clau empollar-se les lleis fonamentals del franquisme”.

Sempre he pensat que la manera d’exercir la seva llibertat de càtedra era terrible, però ara comprenc, amb tot el que està passant, que aquell home potser tenia certa raó: no hi ha manera d’entendre el que estem veient emanar dels tribunals sense haver-se empollat aquestes lleis. Estudiar-les potser seria la manera de poder trobar respostes al que, des d’una visió europea i moderna, no té cap sentit.