DESPERTARÀ, EUROPA?

El que ha pas­sat a l’Alguer podria ser una cançó enfa­dosa. D’una banda, els tri­bu­nals de dife­rents països euro­peus i, pro­ba­ble­ment també els de la UE, sem­blen poc incli­nats a lliu­rar els líders inde­pen­den­tis­tes cata­lans a l’aliança poli­ti­co­ju­di­cial espa­nyola, que ja ha demos­trat a tot­hom tenir més gana que pa, més odi que equi­tat i més vísce­res bai­xes que cer­vell. D’una altra, aquest front patriòtic hispànic con­ti­nua obse­dit a cap­tu­rar-los i, a la vista de la cor­rida de Pablo Casado a la plaça de braus de València i a l’aval del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal als pro­ce­di­ments del jutge Lla­rena, no hi haurà treva perquè duen ino­cu­lada a la sang la divisa que els ha fet mesells: “Sos­te­ne­lla y no enmen­da­lla.” I així ens podem tro­bar que Car­les Puig­de­mont, Clara Pon­satí i Toni Comín siguin lliu­res per moure’s arreu, però sem­pre amb el risc de ser detin­guts per les poli­cies dels estats que visi­tin, aler­ta­des i reque­ri­des pels seus col·legues espa­nyols. Des­per­tarà, Europa? O seguirà supor­tant el ridícul que Espa­nya l’obliga a com­par­tir com a sòcia que és?