LA REPRESSIÓ NO S’ATURA

Aquesta setmana, el Tribunal de Comptes ha donat a conèixer que té previst iniciar el procés d’embargament de béns a la trentena d’excàrrecs del govern als quals responsabilitza d’haver utilitzat recursos públics per promoure el procés. No ha servit de res, el Fons Complementari de Riscos creat pel govern per cobrir les fiances. La delegada instructora del cas argumenta que ni la legislació ni el decret del govern sobre el fons no poden emparar “les conductes doloses o marcades per actes realitzats amb negligència o culpa greu”. Alguns dels càrrecs, entre els quals hi ha l’expresident Artur Mas, el vicepresident Oriol Junqueras, el president a l’exili Carles Puigdemont, el consellers Andreu Mas-Colell, Francesc Homs i Raül Romeva o l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo, han de respondre a quantitats indecents, d’entre 1,9 i 3,6 milions d’euros, però les fiances s’han de dipositar de manera solidària. Sigui com sigui, és evident que al darrere d’aquesta persecució hi ha una clara intencionalitat de revenja, d’arruïnar la vida d’antics servidors públics i la de les seves famílies. Però també hi ha el desig de llançar un avís per a navegants, de coartar qualsevol temptativa futura de dur a terme una acció exterior de país, ja sigui per exportar avellanes o per tornar a posar urnes.

La resolució es va donar a conèixer el mateix dia que el PSOE i el PP arribaven a un acord per desbloquejar la renovació d’aquest tribunal; un organisme, com tants d’altres, en què s’atrinxeren autèntics dinosaures polítics. La coincidència entre les dues notícies no és, com és poden imaginar, casual. Els membres del tribunal tenien el mandat caducat des del mes de juliol passat, però han volgut morir matant, com s’acostuma a dir, i s’han decidit, en poques hores, a tancar una carpeta empolsada des d’abans de l’estiu. Ja sé que alguns argumentaran que el procés de diàleg segueix viu o que el govern del PSOE no hi té res a veure, però la qüestió és que, passi el que passi, la repressió no s’atura mai. Tots els aparells de l’Estat segueixen disposats a no oblidar l’embat que va plantejar-los la societat catalana l’1 d’octubre del 2017, per molts gestos o contorsions que es puguin arribar a fer.