HO TENIM CLAR?

El mis­satge del pre­si­dent a l’exili adreçat al pre­si­dent Ara­gonès no té mati­sos: “Demano que ningú negociï un indult anti­ci­pat per mi.” Quan el Síndic de Greu­ges ho va pro­po­sar en el seu informe del mes de setem­bre, Puig­de­mont va rebut­jar aquesta opció per nor­ma­lit­zar la seva vida. I és que s’equi­vo­quen aquells que diuen que els indults són una sor­tida al con­flicte perquè, com bé diu ell mateix, no van anar a l’exili per dema­nar després un indult. Suposo que algú va donar per des­comp­tat que l’enfron­ta­ment a pit des­co­bert amb un estat que, a més, té un dèficit democràtic endèmic, com­por­ta­ria danys col·late­rals. Només cal lle­gir una mica d’història per ado­nar-se de com és de cons­tant la gota malaia cas­te­llana. No sé si Plató hi va pen­sar quan va arri­bar a la con­clusió que tots els estats són cor­rup­tes, però el cas és que aquesta defi­nició a Espa­nya li escau com anell al dit. Amb la con­fecció dels pres­su­pos­tos d’enguany, l’Estat espa­nyol ens vol tor­nar a aixe­car la camisa venent-nos la moto de la pluja de mili­ons i inver­si­ons. Men­tida rere men­tida, Cata­lu­nya tor­narà a ser la ven­ta­focs d’un estat que recull els nos­tres esforços i ens els retorna en forma de molles de pa sec. Ni el mític any 1992, amb els Jocs Olímpics i tot, el nos­tre país es va acos­tar a les inver­si­ons d’un Madrid cen­tri­fu­ga­dor. Sem­bla que ja tenim coll avall que, mal­grat els greu­ges que hem de supor­tar amb el vis­ti­plau dels que no saben defen­sar-nos, con­ti­nu­a­rem sent els prin­ci­pals donants de sang, alhora que els que han fet de Cata­lu­nya el seu prin­ci­pal ene­mic ens tit­lla­ran de vam­pirs. La set­mana pas­sada, un tui­taire iro­nit­zava amb la trans­parència de les inver­si­ons a Cata­lu­nya: “No ho creu­reu, Espa­nya ha acon­se­guit el que sem­blava impos­si­ble: la invi­si­bi­li­tat dels objec­tes mate­ri­als. Cada any, Espa­nya inver­teix milers de mili­ons en infra­es­truc­tu­res a Cata­lu­nya, però fins ara ningú no ha estat capaç de veure-les.” L’1-O algú em va dir que no m’amoïnés perquè la inde­pendència cau­ria pel seu propi pes. Qui li havia de dir que després de qua­tre anys hauríem de tor­nar a defen­sar la nos­tra llen­gua i recla­mar el traspàs de Roda­lies. Roda el món i torna al born.