TERRORISME ENERGÈTIC

La UE ha dit que no apor­tarà cap solució imme­di­ata per afron­tar l’enca­ri­ment acce­le­rat i desor­bi­tat del preu de la llum i només se li acut sug­ge­rir als estats mem­bres que en rebai­xin els impos­tos. Es miri com es miri, la demanda d’expli­ca­ci­ons sem­pre s’esta­ve­lla con­tra el mur dels mer­cats. Es veu que els mer­cats són Déu nos­tre Senyor i tot comença i acaba als seus tau­lells. Però aquesta és una mirada curta i miop. Per gra­duar-nos millor la vista, ens hauríem de fer algu­nes pre­gun­tes i mirar de res­pon­dre-les. Per exem­ple: qui pot tenir més interès a prac­ti­car el ter­ro­risme energètic a través dels preus, quan la UE està immersa en un procés acce­le­rat per a la reducció d’emis­si­ons con­ta­mi­nants deri­va­des dels com­bus­ti­bles fòssils? L’ener­gia és, actu­al­ment, un bé estratègic sense el qual no es pot por­tar a terme ni el desen­vo­lu­pa­ment de l’eco­no­mia ni del benes­tar social? Per tant, és asse­nyat que con­tinuï en mans de qui només en busca el ren­di­ment finan­cer i té la clau de pas de l’esta­bi­li­tat soci­o­e­conòmica? Qui li posarà l’esque­lle­rinc al gat?