AMBAIXADORS DE LA LLIBERTAT

Enguany es commemora el 50è aniversari del discurs que Pau Casals va pronunciar a les Nacions Unides després de rebre la Medalla de la Pau. Aquelles breus paraules, carregades d’emoció, ja formen part de l’imaginari col·lectiu del nostre país i s’han convertit en un dels moments en què la causa catalana, que també ho era de la pau i la lluita contra el franquisme, ha aconseguit més ressò internacional. Alguns anys abans, Francesc Macià havia acaparat les portades de la premsa francesa amb el seu intent d’enderrocar la dictadura de Primo de Rivera i establir un Estat Català, sobretot arran del procés judicial que es va celebrar a París. El seu advocat va arribar a afirmar que el coronel Macià era “l’expansió del més brillant i pur dels ideals”.

Els dos exemples es poden trobar al llibre que fa anys va editar l’aleshores periodista Carles Puigdemont i que fa poc es va reeditar amb algunes pàgines confeccionades per Carles Ribera, director de La República, qui ja destacava que “l’atenció de la premsa d’altres països sobre Catalunya havia experimentat una acceleració brutal en els últims temps”. Han passat disset anys des de la primera edició i cinc des de la reedició d’aquell llibre i no només ha canviat radicalment l’escenari. El seu autor ha passat de periodista a president de la Generalitat i d’aquí a president a l’exili i eurodiputat. Carles Puigdemont s’ha convertit, a més, en una pedra a la sabata de l’Estat espanyol i en un mirall en què es reflecteixen totes les misèries de la seva justícia, obsedida a perseguir un “enemic de l’Estat” més que no pas a respondre al seu nom i a fer, realment, “justícia”. Deixant de banda aquesta persecució malaltissa, allò especialment remarcable és que aquell jove periodista que recorria el món tot cercant retalls de premsa o consultant rotlles de microfilms, s’ha convertit avui en el principal ambaixador de la causa, en la persona que, recollint el llegat de Francesc Macià, Pau Casals i tants d’altres (no voldria oblidar-me’n cap), ha aconseguit que el nom del nostre país i les seves aspiracions de llibertat es filtrin en totes les portades i les pàgines de la premsa internacional. S’ha convertit en un ambaixador de la llibertat.