QUAN NO HI HAVIA VÍDEOS

L’era de les noves tecnologies ens canvia la vida fins a límits insospitats. Ara gairebé tots portem a sobre una càmera de fotos i de vídeo, amb la possibilitat de capturar moments i sons que, possiblement, no tindrem temps de revisar mai. Els nostres fills, els que ja han nascut amb un mòbil a la mà, tenen gravat el seu propi naixement. Imagineu-vos què deu significar –a nosaltres que això encara ens quedava tan lluny–, poder veure la teva arribada al món. I des d’aquell dia, una imatge de gairebé tots els anys que vas complint. Ara, els àlbums han passat a ser pantalles, i això comporta que es vagin perdent aquests moments d’asseure’s a mirar una vegada i una altra les fotos, els records. Anem massa ràpid i estem assumint això d’envellir a través d’un suport intel·ligent.

Tanmateix, a hores d’ara ja no podem dubtar que portar una càmera amb nosaltres ens permet, no només capturar tots els nostres records, sinó també estar protegits. Davant d’una situació inesperada, acudim ràpidament a treure la càmera i capturar el que succeeix: un accident, una agressió, una disputa de carrer. El que sigui. I és una cosa que cal fer cada vegada més. Aquesta setmana hem conegut un cas en què un agent dels Mossos havia denunciat un jove que estava senzillament aplaudint en una protesta contra un desnonament. El jove va ser acusat d’agredir l’agent. Gràcies a un vídeo, s’ha pogut conèixer que el noi no només no havia agredit l’agent, sinó que va ser el mosso qui el va tirar a terra i el va detenir de manera il·legal. Així que gràcies al vídeo, l’agent serà jutjat i el noi, absolt. Una bona mostra de com és d’important capturar la realitat. No hi va haver la mateixa sort amb tots els vídeos que no es van voler veure durant el judici al procés per evidenciar el que va ocórrer l’1 de octubre. Com tampoc va tenir sort el noi d’Altsasu que va ser condemnat per gravar un vídeo en què deixava en evidència la versió d’un dels agents denunciants. Aquella gravació li va costar anar a la presó.

Veient tot el que hem vist, és impossible no preguntar-se què passava quan no hi havia possibilitat de gravar vídeos.