UNA GUITZA AL FORMIGUER

Les parau­les d’Arnaldo Otegi fent acte de con­trició per la lluita armada i pro­po­sant una nego­ci­ació per a l’alli­be­ra­ment dels pre­sos d’ETA tenen més trans­cendència perquè fan posar els seus adver­sa­ris en evidència que no pas pel seu pes específic. Per això el mateix Otegi les ha qua­li­fi­cat de “guitza al for­mi­guer”. Ha posat davant dels mor­ros del PSOE el cara­mel de la gover­na­bi­li­tat pen­jat d’un ham. Si el mos­se­guen, remar­ca­ran el pro­ta­go­nisme d’EH Bildu tant en la con­clusió del con­flicte basc del pas­sat, asso­ciat al ter­ro­risme, com en l’ober­tura del con­flicte futur per l’auto­de­ter­mi­nació. I a la vegada, posa­ran en mans de la dreta l’exclu­siva del res­sen­ti­ment endèmic i trans­ver­sal, que roman adhe­rit a la soci­e­tat espa­nyola gràcies a aque­lla cola que ho manté tot tan ben lli­gat. I si el rebut­gen, posa­ran en evidència davant de tot­hom que a Espa­nya no hi ha espai per nego­ciar res. Ves que, per aug­men­tar la con­si­de­ració de causa justa per a les rei­vin­di­ca­ci­ons de bas­cos i cata­lans, no facin molt més les parau­les d’Otegi que les mis­te­ri­o­ses pas­se­res d’esco­la­net de Iñigo Urku­llu.