PER UN CANVI DE MODEL ENERGÈTIC

Quan arriben els “dies internacionals de” o les “setmanes de”, les institucions i les organitzacions preparen actuacions, actes i les notes de premsa habituals de commemoració i/o de reivindicació. Durant aquesta Setmana Europea de l’Energia Sostenible de conscienciació sobre l’eficiència energètica, les energies renovables i la necessitat de la transició energètica, per causes de vivíssima actualitat que impacten greument sobre les economies particulars i d’empreses com ara l’increment astronòmic del preu de l’energia i els debats sobre logística i matèries primeres i emissions de gasos d’efecte hivernacle, la meva percepció és que s’ha passat del simbolisme banal als compromisos d’acció.

S’han fet públiques diverses inversions locals per a l’aprofitament de l’energia solar com ara la de MES Barcelona de 12,5 milions inicials per instal·lar plaques solars en teulades d’edificis de Mercabarna, cotxeres de TMB i altres edificis de la Zona Franca, i el govern de Catalunya ha presentat les propostes de transició energètica del país a horitzó 2030 a 2050 i el decret llei d’acceleració del desplegament de les energies distribuïdes i participades. Aquesta norma, que modifica el decret de renovables del 2019, ha de fer possible que el 2030 la producció d’energia a Catalunya sigui en un 50% de fonts renovables prioritzant projectes més petits, amb la cooperació dels agents territorials i consens ampli dels propietaris dels terrenys i amb el coneixement dels municipis.

Queda molt per fer, propiciant l’autoconsum energètic. L’anunciada companyia energètica pública hauria d’anar per aquí, ajudar a produir i gestionar energia on les privades no hi tenen interès, arribant als consumidors finals que no saben ni per on començar, en especial els que potencialment poden caure en la pobresa energètica. Els ajuts per a la implantació de plaques són una aposta que molts municipis estan fent bonificant el 50% de l’IBI durant uns anys. Però n’hi ha que tenen més terrats i teulades que cap altre, com a l’Hospitalet de Llobregat, i no ho estaven fent. Esperem que no estiguem fent gaire tard per a les mesures no preses durant anys.