CORONES I DIFERÈNCIES

El Tribunal Constitucional de Bèlgica ha decidit aquesta setmana que la llibertat d’expressió està per sobre de les ofenses i insults al rei. I ho ha fet per un català. La resposta del Constitucional arriba després que el tribunal que ha de decidir sobre l’extradició del raper Valtònyc li preguntés respecte a això. Així doncs, queda clar: insultar un membre de la corona d’aquell país no comporta ni pena de presó, ni multa, ni res que se li assembli i queda en una senzilla mostra de mal gust o en un gest de mala educació, segons per a qui. La resposta belga allunya encara més les possibilitats que Valtònyc pugui ser extradit a Espanya, on, recordem-ho, se’l reclama des del 2018 per delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona i pels quals ha estat condemnat a tres anys i mig de presó.

Les comparacions són odioses, però davant d’aquesta sentència les distàncies entre les dues monarquies, la belga i l’espanyola, més que fer-se més grans, s’allunyen de forma irremeiable. No, no estic defensant la corona en cap de les seves variants, però no puc deixar de reconèixer que a Bèlgica es constata que el rei i la seva família són mers figurants en l’escenari polític, tenen les competències que tenen i estan supeditats a les lleis com tothom. A Espanya, no, de cap manera. La defensa del rei és tan monolítica que ni la justícia és capaç de fer-hi res. Després de reunir proves suficients, en el cas del pare, per demostrar que va fer i desfer aprofitant-se del seu càrrec i per obtenir sucoses comissions, s’acaba imposant la inviolabilitat de sempre i aquí no ha passat res. Tant és així que ja es prepara el terreny perquè el seu retorn per Nadal sigui entès com el del fill pròdig i no com una burla al sistema. Em pregunto què deuen pensar els belgues monàrquics quan comparen la situació de les dues corones. Potser se senten ofesos davant una major protecció i homenatge per part dels súbdits espanyols o més aviat se sentiran descansats per haver-se estalviat les aventures i desventures d’un monarca faldiller i que havien de medicar per rebaixar-li la libido desbocada.